Resultats de la cerca

Refugiat a Niederaltaich Baviera vers 741-743, és possible autor de la Lex Baiuvariorum , molt influïda per la legislació romanovisigòtica

Continuador de la política teocràtica d’Innocenci III, deposà, l’any 1245, Frederic II i Conrad IV Refugiat a Lió, hi convocà el concili I de Lió

Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli 1374, fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines

Fou legat de la Mèsia 49-56 i prefecte de Roma sota Neró i Otó Vitelli li lliurà el poder 69, però els seus soldats s’hi oposaren i el mataren al Capitoli, on s’havia refugiat

Germà de Muley-Hacén, acordà amb el seu nebot Boabdil Muḥammad XI de Granada la partició del regne però, enfrontat amb aquest, collaborà amb els Reis Catòlics en la conquesta de la capital Refugiat a Andarax, acabà els seus dies miserablement al nord d’Àfrica

Segurament fou un calvinista refugiat Compongué alguns arranjaments de salms a cinc veus Són escrits que utilitzen com a cantus firmus melodies pròpies dels calvinistes de Ginebra També escriví diverses cançons franceses Algunes de les seves obres foren recollides i editades en una antologia l’any 1597

El 1856 ja destacà com a líder guerrer i el 1866 esdevingué cap suprem dels sioux del nord Derrotà 1876 les tropes del general Custer a la batalla de Little Bighorn River Refugiat al Canadà 1877-81, tornà als EUA, on fou mort per l’exèrcit

Participà activament en la caiguda de Pisístrat 566 aC resistí les temptatives de Ciló d’emparar-se de la ciutat i féu occir els partidaris d’aquest, que s’havien refugiat en un temple Per aquest motiu, ell i els seus familiars foren exiliats d’Atenes

Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam

Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars forçada a rendir-se 1491, passà a França, on s’havia refugiat el seu marit Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial