Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Jaume Aixelà i Gassol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Hagiògraf, lector de filosofia de la regular observança de Sant Francesc a Girona i examinador sinodal del bisbat gironí.
És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…
,
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la…
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1087, bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II
Francesc Bordoi i Tallades
Cristianisme
Religiós franciscà.
Visqué a Palma i, des del 1835, a Felanitx Escriví Crónica seráfica de la Santa Provincia de Mallorca de la regular observancia de NSPS Francisco , manuscrita
Nicolàs Busi
Imatger d’origen ultrapirinenc, actiu a Múrcia i a València al final del s XVII i al començament del XVIII.
Era clergue regular El seu estil, vigorós, dur i d’eloqüència tràgica, preludia en certa manera les obres de Salzillo Crist 1675, a Énguera, el Crucifix , a San Antón, i el Crist de la sang d’El Carmen, a Múrcia
Abū ‘Alī al-Ḥasan ibn al-Hayṯam
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic àrab conegut a Occident amb el nom d’Alhazen.
Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud
Pierre Pérignon
Cristianisme
Monjo benedictí francès.
Procurador de l’abadia d’Hautvillers, estudià la tendència natural a escumejar dels vins blancs de la Xampanya Descobrí el procediment d’afegir al vi una quantitat de sucre exactament dosada a fi que la gasificació fos sempre regular, cosa que possibilità, un segle més tard, l’aparició del xampany
Benet Garret
Cristianisme
Eclesiàstic, canonge premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes (1685).
El 1690, per pressions externes, fou imposat com a abat, i fou reimposat els triennis 1696 i 1700, però per manca d’elecció regular fou malvist i poc tolerat pels seus canonges, que el 1703 li incoaren un procés Aleshores se n'anà a Madrid, on fou nomenat predicador del rei i, el 1708, bisbe de Nicaragua
Josep Baró i Blanxart
Navilier, industrial i propietari establert a Matanzas (Cuba).
Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar
Bartomeu Salvà i Salvà
Filosofia
Història
Lul·lista.
Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina