Resultats de la cerca

Membre d’una aristocràtica família polonesa, fou governador de Galítsia 1849-59, 1866-68 i 1871-75 i artífex de la temptativa de reorganització de l’imperi austrohongarès sobre bases federalistes

Dugué a terme una notable acció social a Lleida vers els anys 1558-60, a Perpinyà i a d’altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d’orfes

Es distingí en l’augment i la reorganització patrimonial del bisbat consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el monestir de Ripoll i l’incipient de Santa Cecília de Montserrat

Cirurgià a la Salpetrière, es dedicà a la reorganització hospitalària fins el 1792, i a partir d’aleshores féu recerques anatòmiques Fou membre de l’Académie des Sciences 1760 Descriví la càpsula de Tenon , que envolta la part esclerosa del globus ocular

S'especialitzà en oftalmologia a París, i s’establí a Madrid 1853, on fou director de l’Instituto Oftálmico 1877 Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón 1891 Des del 1870 collaborà en la República Federal , de Madrid

Monjo budista, obrí el país a les influències europees, i amb l’ajut de consellers estrangers intentà una reorganització de l’exèrcit i la reforma de l’administració Signà amb la Gran Bretanya el tractat del 1855, que definia el comerç exterior siamès El succeí el seu fill Chulalongtorn o Rama V

Originari de l’exèrcit hannoverià, ingressà en el de Prússia 1801 Després de la pau de Tilsit 1807 presidí la comissió de reorganització militar Vetat per Napoleó, continuà actuant en la clandestinitat fins que, iniciada la guerra 1813, actuà com a cap d’estat major de Blücher Fou mortalment ferit a la batalla de Grossgörschen

Redactor d' El Iris del Pueblo en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca Regidor en 1872-73 i vicepresident de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de L’Autonomia en 1883-84

Fou elegit pels conjurats que, a Milà, donaren mort al seu antecessor Galliè Guanyà el sobrenom d' el Gòtic per la gran victòria que aconseguí a Niš anihilant una irrupció de gots Durant un segle el poder d’aquest poble restà atenuat, la qual cosa permeté una relativa reorganització imperial Morí víctima de la pesta i el succeí Aurelià

Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona 1927-28 El 1939 fou nomenat delegat provisional per a la natació i el waterpolo a Catalunya amb instruccions de procedir a la seva reorganització, feina que culminà el 18 de novembre de 1940 amb el nomenament de Marià Trigo Serrano com a nou president de la Federació Catalana de Natació