Resultats de la cerca

Fou conegut pels quadres commemoratius de les solemnitats de la República, els quals eren reproduïts immediatament amb finalitats propagandístiques

Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors És autor d’una memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol

Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

El 1958 s’installà a Nova York es donà a conèixer pels seus happenings 1959 El 1960 féu una exposició de pintura neodadaista, una de les més representatives del pop nord-americà Introdueix en la seva obra —plena de vitalitat, humor i agressivitat— objectes reals corbates i vestits, martells i ganivets, com a elements fonamentals —enganxats o reproduïts— i com a contrapunt a l’espai creat per la superfície pictòrica expressionista Perles 1961, The Salomon R Guggenheim Museum, Nova York, Quatre dissenys per a la font en homenatge al pintor Balla galeria MJackson

A quinze anys s’inicià en el dibuix al carbó Els pintors James Ensor i Francis Gruber l’introduïren en el miserabilisme d’imatges urbanes i d’espectacles de pobresa, caracteritzats per la rigidesa inexorable de línies i per l’austeritat dels tons freds El 1950 assolí anomenada internacional a Nova York i, el 1952, es consolidà amb un gran tríptic sobre la Passió amb personatges moderns, d’un accentuat dramatisme Els seus paisatges de París, Nova York, Venècia i Londres han estat molt reproduïts La seva producció, vasta i cotitzada, inclou, a més de pintura, gravats, escenografies…

Mestre de formació, exercí a Osca i a Madrid, on collaborà en la creació del Collegi Santo Domingo Savio, a Vicálvaro 1950 Retornat a Ciutadella, treballà al centre dels salesians, fins que es jubilà el 1991 Del 1981 aa 2003 publicà al diari Menorca la secció ""Espipollant'', on comentava a diari una paraula o expressió del parlar de Menorca En total, prop de 7000 articles, que foren reproduïts en part a La llengua de Menorca recull de paraules menorquines 1988-95, 4 vol Fou membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis Rebé el Premi Ramon Llull del…

Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat 1915, i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach 1916 Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries 1922, la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà 1926, el clavegueram i l’empedrat de Camprodon 1927-28, la fàbrica Sala 1933 i vuit xalets a l’Eixample Maristany 1925-34 Alguns dels seus projectes foren reproduïts a La Muntanya i El Muntanyenc , de Camprodon Amb Marià Surinyach projectà…

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a les ciutats…

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…