Resultats de la cerca

De nacionalitat anglesa, estigué afiliat al Club Natació Atlètic durant la seva residència a Barcelona Fou doble campió de Catalunya de 60 m lliure 1919, 1920 i protagonista del primer rècord d’Espanya de 100 m lliure, que establí al varador del port de Barcelona el 1920 El 1921, complerts dos anys de residència, fou acceptat com a campió d’Espanya de la distància després de conquerir, també, el Gran Premi de Pasqua

Jugador del Futbol Club Barcelona amateur , es retirà per culpa d’una lesió i el 1958 obtingué el títol d’entrenador La temporada 1958-59 entrà al cos tècnic del Barça i dirigí l’equip infantil fins el 1977, quan passà a ser coordinador del futbol de base amb Joan Martínez Vilaseca Destacà com a descobridor de talents Considerat l’ànima de la Masia, antiga residència dels joves jugadors barcelonistes, la nova residència, inaugurada el 2011 a Sant Joan Despí, porta el seu nom

Dissenyador polifacètic, és considerat la figura cabdal del s XX en el camp de la jardineria Uní la riquesa de la flora tropical a les formes de l’art d’avantguarda i lluità per la millora del paisatge iberoamericà, realitzant més de dos mil parcs Al Brasil es troben els seus projectes més destacats, com el jardí de la residència d’Odette Monteiro, a Correias 1948 el de la residència de Ralph Camargo 1955, remodelat i restaurat el 1988 la Plaça Triangular del Ministeri de Defensa, a Brasília 1970 i el parc dels Flamengos, a Rio de Janeiro 1954-70

Conegut com Paquito , fou un especialista en braça del Club Natació Manresa El 1961 rebé una de les primeres beques de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat En categoria absoluta fou tres vegades campió de Catalunya 1961, 1962, 1963 i dues vegades d’Espanya de 200 m braça 1962, 1963 També fou tres vegades recordista de Catalunya i d’Espanya en la mateixa prova 1963 i de relleus 4 × 100 m estils formant part d’un combinat de la Residència Blume Participà en un Campionat d’Europa 1962 i en els Jocs Mediterranis 1963 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la…

Començà els estudis de violí a la seva ciutat natal i es perfeccionà a Bucarest amb Stefan Gheorghiu El 1969 rebé el primer premi del Concurs Long Thibaud de París, i un any després guanyà el George Enescu Quan només tenia setze anys es presentà amb l’Orquestra de la Residència de la Haia El 1972 Leopold Stokowski la convidà a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov amb la London Symphony Orchestra Ha estat invitada per les orquestres més importants dels EUA i Europa, i també ha fet gires pel Japó, Israel i l’Amèrica del Sud Ha fixat la seva residència a Strasburg Ha enregistrat el…

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de…

Membre de la Sala Esgrima Amposta, guanyà el Campionat de Catalunya absolut d’esgrima 2000 També entrenà a la Residència Joaquim Blume

Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el…

Emparat a la regió de Khartum, fixà la seva residència a Ondurmān Vençut pels britànics i els sudanesos revoltats contra seu, morí en combat un any després

Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors…