Resultats de la cerca

En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després se sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portada de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista Ressorgiment , publicada…

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

Formà part de l’equip que aconseguí la primera victòria francesa de la Copa Davis el 1927 Guanyà la majoria dels torneigs importants Roland Garros 1925, 1927 i 1929, Wimbledon 1925 i 1928, Forest Hills 1926 i 1927, etc El 1929 es retirà i es dedicà a la fabricació de roba esportiva

Era conegut amb el sobrenom de Trucafort Actuà des del 1611 i era vinculat al partit dels cadells El 1612 disposava d’una força de prop de cinquanta homes L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien Capturat a Sant Esteve d’En Bas Garrotxa, fou dut a Barcelona i executat

Metge militar a la Segona Guerra Mundial, començà a pintar accidentalment en un camp de presoners dels EUA els anys quaranta Molt tradicional al principi, aviat derivà cap a l’experimentació i esdevingué un capdavanter de l’informalisme i de la pintura matèrica Els anys cinquanta emprà sobretot arpilleres i tires de roba, amb incrustacions i esmalts, i més tard utilitzà també fustes i metalls Residí a Itàlia i als EUA, on influí en el desenvolupament de l’expressionisme abstracte

Formà part del grup dadà a Zuric Des del 1916 ensenyà a la secció tèxtil de la Kunstgewerbeschule d’aquella ciutat El 1922 es casà amb HArp El 1928, a París, entrà en contacte amb PMondrian, ThVan Doesburg i Vantergerloo La seva principal activitat, a més de les seves pintures abstractogeomètriques de colors nets i vius i dels baixos relleus parallels als del seu marit, se centrà en dissenys per a roba, mosaics, decoracions, etc En 1937-39 publicà la revista Plastic

Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit

Començà a treballar de molt jove en el negoci familiar de venda de roba i, també de molt jove, començà a participar en la premsa local i comarcal, i el 1954 fundà la revista Canigó , que dirigí de 1954 a 1971 Collaborà amb l’escriptora Isabel-Clara Simó , amb qui es casà el 1968, i que el succeí en la direcció de la revista L’any 2010 fou guardonat amb la Mosca del Collegi de Periodistes de Girona com a creador i impulsor d’una publicació de gran rellevància en la resistència política i cultural durant el franquisme

Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i de director…

Fill d’Enric Planas i Pujol, emigrat a Xile, es traslladà també a Santiago de Xile 1945 Es llicencià en enginyeria civil mecànica a la Universidad Técnica del Estado Treballà a la FAO representant la part xilena i fou l’enginyer de coordinació de l’àrea forestal dels EUA, Canadà i Austràlia Fou assessor tècnic de la indústria de la fusta de tot el país Féu un seminari a la Universidad Técnica de Concepción i hi installà una serradora pilot Durant el mateix període, treballà per a diverses empreses en el càlcul i construcció d’estructures de fusta laminada, segons les tècniques sueques…