Resultats de la cerca

En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després se sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portada de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista Ressorgiment , publicada…

Formà part de l’equip que aconseguí la primera victòria francesa de la Copa Davis el 1927 Guanyà la majoria dels torneigs importants Roland Garros 1925, 1927 i 1929, Wimbledon 1925 i 1928, Forest Hills 1926 i 1927, etc El 1929 es retirà i es dedicà a la fabricació de roba esportiva

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

Era conegut amb el sobrenom de Trucafort Actuà des del 1611 i era vinculat al partit dels cadells El 1612 disposava d’una força de prop de cinquanta homes L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien Capturat a Sant Esteve d’En Bas Garrotxa, fou dut a Barcelona i executat

Metge militar a la Segona Guerra Mundial, començà a pintar accidentalment en un camp de presoners dels EUA els anys quaranta Molt tradicional al principi, aviat derivà cap a l’experimentació i esdevingué un capdavanter de l’informalisme i de la pintura matèrica Els anys cinquanta emprà sobretot arpilleres i tires de roba, amb incrustacions i esmalts, i més tard utilitzà també fustes i metalls Residí a Itàlia i als EUA, on influí en el desenvolupament de l’expressionisme abstracte

Formà part del grup dadà a Zuric Des del 1916 ensenyà a la secció tèxtil de la Kunstgewerbeschule d’aquella ciutat El 1922 es casà amb HArp El 1928, a París, entrà en contacte amb PMondrian, ThVan Doesburg i Vantergerloo La seva principal activitat, a més de les seves pintures abstractogeomètriques de colors nets i vius i dels baixos relleus parallels als del seu marit, se centrà en dissenys per a roba, mosaics, decoracions, etc En 1937-39 publicà la revista Plastic

Començà a treballar de molt jove en el negoci familiar de venda de roba i, també de molt jove, començà a participar en la premsa local i comarcal, i el 1954 fundà la revista Canigó , que dirigí de 1954 a 1971 Collaborà amb l’escriptora Isabel-Clara Simó , amb qui es casà el 1968, i que el succeí en la direcció de la revista L’any 2010 fou guardonat amb la Mosca del Collegi de Periodistes de Girona com a creador i impulsor d’una publicació de gran rellevància en la resistència política i cultural durant el franquisme

Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit

Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i de director…

Fill d’Enric Planas i Pujol, emigrat a Xile, es traslladà també a Santiago de Xile 1945 Es llicencià en enginyeria civil mecànica a la Universidad Técnica del Estado Treballà a la FAO representant la part xilena i fou l’enginyer de coordinació de l’àrea forestal dels EUA, Canadà i Austràlia Fou assessor tècnic de la indústria de la fusta de tot el país Féu un seminari a la Universidad Técnica de Concepción i hi installà una serradora pilot Durant el mateix període, treballà per a diverses empreses en el càlcul i construcció d’estructures de fusta laminada, segons les tècniques sueques…