Resultats de la cerca

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona Inicialment treballà en el camp de la pintura, dins una abstracció simbòlica amb grans formats Més endavant es decantà cap a l’escultura Utilitza materials trobats, no convencionals, com el cautxú, la pell o el plàstic Amb el seu treball reflexiona sobre la natura i l’artifici, a partir de la transformació dels materials El 1997 exposà Introversions al MACBA, i l’any 1998 Transportable a l’Espai Tinglado 2 de Tarragona

Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002" 1975-80, "…

En la seva obra volgué reflectir les contradiccions de l’home contemporani Formalment el caracteritzen una gran riquesa de metres i rimes, el to irònic, sovint grotesc, i la barreja de les formes tradicionals i les més modernes Volums principals Álom a repülotéren ‘Somni a l’aeroport’, 1962, Szerelmek tánca ‘Dansa dels amors’, 1965, Garabonciás ‘Bruixot’, 1967, Búcsú a trópusoktól ‘Comiat del tròpics’, 1969, Erdei iskola ‘Escola dins la selva’, 1970, Felezoido ‘Temps intermedi’, 1974 i Tengerparti lakòdalom ‘Noces a la vora de la mar’, 1978

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma

Professor a Graz 1892 i a Viena 1909, estudià especialment els orígens de l’art paleocristià i de l’art occidental en general i la influència decisiva que hi exercí l’Orient Entre les seves obres cal destacar Orient oder Rom 1901, Kleinasien, ein Neuland der Kunstgeschichte 1903, Altai-Iran und Völkerwanderung 1917, Ursprung der Christlichen Kirchenkunst 1920 i Spuren Indogermanischen Glaubens in der bildenden Kunst 1936

Cinturó negre tercer dan de taekwondo, competí representant el CD Taekwondo Fran Martín del Prat de Llobregat Es proclamà campió de la Copa d’Europa 1993 Participà en tres ocasions en els Campionats del Món Formà part de la selecció espanyola i de les seleccions catalana i gallega Exercí d’entrenador a l’Escola de Taekwondo de Sant Boi de Lluçanès Fou autor del cd-rom d’aprenentatge del taekwondo Mi maestro virtual

Fill d’una família de comerciants de vins de Tarragona S'establí a Cuba el 1830 amb la seva família A Santiago exercí com a importador de vins, vers el 1840 Começà a experimentar el procés de destillació del rom, l’aiguardent de canya de sucre, fins a obtenir-ne una beguda molt més suau Adquirí una destilleria i el 1861 constituí l’empresa Bacardí El 1876, deixà la companyia en mans dels seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau

Bona part de la seva obra, com Tauben im Gras ‘Coloms a l’herba’, 1951, Das Treibhaus ‘L’hivernacle’, 1953 i Der Tod in Rom ‘La mort a Roma’, 1954, ha merescut opinions molt divergents Tot i ésser una anàlisi inexorable dels mals de l’època, fou acusat d’un escepticisme destructiu i d’un nihilisme extravagant Es dedicà, per això, als llibres de viatges, com Nach Russland und anderswohin ‘Cap a Rússia i altres llocs’, 1958 i New York 1977 Conreà també el relat Romanisches Café ‘Cafeteria romànica’, 1972 i Jugend ‘Joventut’, 1976

A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil’, 1893,…

Fou director de l’Arxiu del Regne de València i del d’Alcalá de Henares i membre corresponent de la Real Academia de la Historia És autor de Cuestión de archivos 1864, ed facsímil 1981, on polemitzà amb Antoni de Bofarull Sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia , com subtitulà aquesta obra També escriví Reseña histórica de la Universidad de Valencia, su origen y fundación, sus progresos y vicisitudes 1868, ed facsímil 1993 i en CD-ROM el 1999, on tracta de la universitat valenciana des de la…