Resultats de la cerca

Membre 1901 i director des del 1916 de la Real Academia Española, la seva obra se centrà en la gènesi i l’evolució de la llengua i la li teratura castellanes, camp en el qual feu aportacions cabdals, com ara els estudis Cantar de Mio Cid 1908-12, Infantes de Lara 1926, Orígenes del español 1926 i Flor Nueva de Romances Viejos 1928, aquest darrer sobre la lírica tradicional castellana Per a la musicologia tenen un interès especial Poesía juglaresca y juglares 1924, obra que compila una abundant documentació sobre diversos aspectes de la música medieval profana, i també els…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià especialment amb IPinell, i, a partir del 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon Des del 1946 fou secretari de l’Instituto Español de Musicología, del qual fou nomenat director 1969-82, i des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia Membre del Consejo Nacional de Música 1952, fou professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona 1957-70 Escriví un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l’escriptura vocal Publicà treballs d’estètica, com La escuela estética catalana…

Conreà la poesia de to intimista Melpómene 1912, La fiesta del mundo 1922, Romances del general San Martín 1959, etc la novella Arbaces, maestro de amor 1945, etc i assaigs de temes diversos América 1926, etc

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Deixeble de Sgambati i Martucci, es destacà amb l’òpera Lea 1909, amb operetes, música de cambra i romances per a veu i piano, entre les quals hi ha la seva cèlebre Serenata , que ha estat també adaptada per a violí i piano, orquestra, etc

Després d’estudiar dret i d’exercir l’ofici de militar, es dedicà a una producció abundosa d’òperes còmiques més de 50, molt populars al seu temps Nina ou la Folle par amour 1786, Maison à vendre 1800, etc També compongué duets, quartets i romances

Comte de Miraflores de los Ángeles, es mogué en l’ambient de braus i toreros Conreà primerament una poesia de caràcter popular, i després evolucionà cap a un estil amb trets gongorins i més endavant surrealistes Publicà Andalucía la baja 1927, La Toriada 1928 i Romances del 800 1929

Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda, fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances 1625 i una Genealogia de la casa de Rocabertí 1628

Es dedicà a l’estudi i a la reproducció de texts castellans antics i fou director de la Biblioteca Nacional de Madrid La seva investigació donà una Colección de Romances Antiguos i el Romancero General o de Durán Inspirat en aquests treballs, compongué algunes llegendes, com La infantina de Francia

El 1791 compongué l’himne dit més tard La Marseillaise , que ell dedicà originalment a l’exèrcit del Rin, sense cap intenció republicanista fou empresonat com a lleial a la monarquia el 1793 Després de la Revolució compongué altres himnes Chant du combat , 1800, romances per a piano i corda, cançons, etc