Resultats de la cerca

Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio en si bemol…

Cursà estudis musicals a València i els amplià a París Parallelament es doctorà en filosofia i lletres Fou catedràtic de piano al conservatori de Madrid i de llengua francesa en un institut d’aquesta ciutat Autor de La poesía del cancionero de Uppsala 1929, Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la universidad de Valencia 1965 i obres de divulgació d’història de la música Com a pianista realitzà una brillant carrera internacional i actuà sovint a Barcelona i a València Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra El seu germà, Lluís Querol i Roso Vinaròs, 23 de març de…

Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i al Francisco…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal i el 1923 finalitzà la carrera de piano Fou alumne d’Antonio Cardona, José Tragó, Conrado del Campo i Abelardo Bretón A més de formar-se com a músic, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid El 1930, després de l’èxit d’algunes de les seves peces de música lleugera, decidí dedicar-se exclusivament a la música En el seu catàleg destaca l’obra orquestral Postales madrileñas 1931 Militant franquista, es convertí en el compositor de bandes sonores més important del règim Entre les seves partitures cinematogràfiques destaquen les de…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la recopilació del…

Vida i obra D’origen humil, estudià a l’Escola Pia, orde en el qual va professar el 1829 s’exclaustrà l’any 1837 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano Com a secretari del marquès de Bellisca, el 1838 feu un llarg viatge per Europa, i a París conegué Chateaubriand i Hugo Fou redactor, amb Josep M Bonilla, d’“El Cisne”, i collaborà en el “Diario Mercantil de Valencia”, “La Tribuna”, “El Fénix” i “La Corona de Aragón…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…