Resultats de la cerca

Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo pel…

Deixeble de John Ruskin i William Morris Fundà la Guil and School of Handicraft 1887 i la societat Arts and Crafts 1888 Fou un dels primers a fer notar que “la civilització moderna descansa en la màquina, i no pot ésser vàlid cap sistema per al manteniment, l’estímul o l’ensenyament de l’art, si no reconeix aquest fet” Participà en les exposicions de Brusselles 1894 i Torí 1902, on, enfront de l’exuberància del Modernisme, presentà obres que per llur lleugeresa i sobrietat funcional hom considera precursores del disseny industrial Com a teòric s’expressà en les obres A Few…

Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…

Deixeble de Berenson a Florència 1926-28 Director de la National Gallery 1934-45 President de l’Arts Council of Great Britain 1953-60 Autor de The Gothic revival 1930 i d’importants assaigs sobre el Renaixement, Leonardo da Vinci 1939, el paisatge 1950, el nu 1956, Ruskin, etc Realitzà la sèrie fílmica Civilisation 1969 per a la BBC Fou nomenat baró el 1969

Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de…

Influït per Ruskin, portà la seva prosa, d’estil delicat i musical, a qüestions que eren experiències pròpies de l’art Visità Itàlia i, amb els seus Studies in the History of the Renaissance 1873, contribuí a promoure l’esteticisme i el decadentisme anglesos Hom hi aprecia la seva crítica i concepte de l’art basat en el poder de penetració psicològica Fou constant a desenvolupar la seva ideologia espiritual i religiosa que teoritzà a la novella Marius the Epicurean 1885 o a Appreciations, on idealitzava la funció de l’artista En la resta de la seva obra, publicada pòstumament,…

Procedent d’una família jueva, als disset anys anà a Europa i estudià belles arts a Viena Posteriorment, després de servir a l’exèrcit durant dos anys, cursà estudis a la Ruskin School of Drawing and Fine Art d’Oxford 1958-59 i al College of Art de Londres 1959-61, on feu una sòlida amistat amb David Hockney Establert a Anglaterra, es guanyà la vida amb la docència en diverses escoles d’art i féu la seva primera exposició a Londres el 1963 El 1968 tornà als EUA, i esdevingué professor a la Universitat de Califòrnia Parallelament, desenvolupà una obra amb molts punts de contacte…

De salut molt fràgil, la seva infància es veié sempre envoltada d’atencions Malgrat tot, feu estudis excellents al liceu Condorcet i més tard a l’Escola de Ciències Polítiques i a la Sorbona, on seguí els cursos de filosofia de Bergson, d’influència decisiva sobre la seva problemàtica del temps A la seva sensibilitat malaltissa, s’hi ajuntà, des de l’adolescència, un sofriment moral molt més profund, la seva homosexualitat, que el mantingué en una lluita constant tota la seva vida Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial només en…

Entre el 1987 i el 1990 fou membre de la galeria Or Gallery, gestionada per artistes Molt interessat per l’obra de Samuel Beckett, ha organitzat diverses exposicions sobre ell Treballa sobre les relacions entre l’espectador i mitjans com la televisió o el vídeo En Overture 1986 associà el cinema a un text de Proust reescrit per l’artista, en un collage d’imatges sense autor Monodrames 1991 és un conjunt de deu seqüències de vídeo que fan referència a l’univers dels mitjans de comunicació de masses i a les seves formes d’expressió Hors-champs 1992 evoca la televisió, qüestionant-la a través d’…

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…