Resultats de la cerca

Fill de Daniel I, succeí el seu germà Alexandre II Estengué el domini del principat a una gran part de Rússia i establí l’hegemonia sobre altres principats Tver i ciutats Novgorod, Pskov Mantingué una política de cautela amb l’Horda d’Or i pacificà els seus dominis

Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac 1874, Quatre còmics d’ocasió 1881, La iridectomania 1887, etc, i també algunes sarsueles en castellà Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006

Advocat penalista, fundà “El Foro Valenciano” Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat

Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913

Llicenciat en filosofia, estudià arquitectura a l’Escola de belles Arts de París De 1956 a 1964 visqué al Brasil, on treballà com a caricaturista i illustrador De tornada a França s’establí a París i començà a publicar illustracions sèries còmiques en diversos diaris revistes, especialment a Pilote , que obtingueren molt d’èxit pel seu humor corrosiu, entre les quals Zizi et Peter Panpan 1974, Tranches de vie des del 1974, sobre algunes de les quals la companyia catalana Dagoll Dagom muntà els espectacles Glups 1983 i Cacao 2000 La Tête dans le sac 1980, etc Des dels anys noranta…

És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics ,…

Ferroviari de professió, debutà al teatre a vint anys S'enrolà a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, i passà un any en un camp de concentració alemany Retornà al teatre el 1946, a Londres, amb The Brothers Karamazov , dirigida per Peter Brook Posteriorment, formà part de la companyia de Lawrence Olivier a Nova York Al cinema, aparegué en 250 pellícules des del seu debut a The Beachcomber Muriel Box, 1954, sovint interpretant papers de psicòpata o criminal Entre els seus films més coneguts hi ha The Great Escape John Sturges, 1963, Cul-de-sac R Polanski, 1966, You…