Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Manuel Bonet i Muixí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya,…
Josep Grau i Collell
Literatura catalana
Poeta.
Estudià teologia, psicologia analítica i literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants Publicà Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975
Jean-Hervieuse de Basan de Flamenville
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1696-1721).
Publicà el Catéchisme diocésain 1698 per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà 1707
Abiatar
Cristianisme
Sacerdot israelita.
S'escapà de la matança que féu Saül contra els sacerdots de Nob, i cercà refugi en David Aquest el nomenà summe sacerdot, però, mort David, caigué en desgràcia en sostenir Adonies contra Salomó Fou destituït i deportat a Anatot
Antoine Chevrier
Cristianisme
Sacerdot francès.
Ordenat sacerdot el 1850, treballà en ambients pobres Installat al barri lionès del Prado, hi fundà els Sacerdots del Prado i les Germanes del Prado, dedicats a l’apostolat popular i entre els pobres Ha estat beatificat per Joan Pau II el 1986
Pere d’Amer
Cristianisme
Religiós mercedari.
Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal
Pere Bach i Targarona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835 Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el collegi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa
Ya‘qob ben Ismael
Cristianisme
Sacerdot samarità, autor d’uns annals (Et-Tolide, 747).
L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860
Megabizes
Història
Militar
General persa.
Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar
Josep Grau i Collell
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes “Recull”, “Poble Andorrà”, “Buho” i “Plançó” Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina