Resultats de la cerca

De família de propietaris rurals, feu estudis de dret a Barcelona, on residí i exercí d’advocat Fou membre a la Ciutat Comtal de La Jove Catalunya, fundador de la primera revista La Llar  1871, dedicada a la instrucció i educació de la dona, i cofundador de La Gramalla , en què publicà articles d’opinió, a vegades amb el pseudònim Albert Palomeras , poemes i, en fulletó, un poema patriòtic llarg, inacabat, La morta viva Collaborà amb poemes, narracions i articles entre els quals algun sobre temes sociolingüístics i una necrologia de Roca i Cornet a La Renaixença , i amb poemes a La Barretina…

Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…

Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de…

Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La…