Resultats de la cerca

Considerat el millor saltador de la història, tingué una infantesa molt difícil Guanyà la medalla d’or en trampolí i en plataforma als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i novament als Jocs Olímpics de Seül del 1988 Fou cinc vegades campió del món Quan es retirà de la competició es dedicà al món de la dansa

Competí amb el Club Esportiu Mediterrani El 1943 fou campió de Catalunya i d’Espanya de primera categoria en salts de palanca de 10 m

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1995-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2006 Fou quatre cops campió de Catalunya 2003-06 i guanyador del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 2002 En diferents etapes 2003-06 també fou professor de salts de trampolí de l’escola de salts de la federació catalana, de la qual rebé la medalla al mèrit esportiu 1999

Membre del Club Natació Barcelona, el 2010 fou campió de Catalunya absolut en les especialitats de trampolí d’1 m, trampolí sincronitzat d’1 m, trampolí de 3 m i palanca de 10 m En l’àmbit estatal, el mateix any es proclamà campió absolut de palanca sincronitzada de 10 m

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1993-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2003 Fou tres cops campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i doble campió d’Espanya hivern i estiu del 2002 de salts sincronitzats fent parella amb Carles Guinovart Fou sis cops internacional júnior i participà en els Campionats d’Europa 2000 Posteriorment fou entrenador i director tècnic de salts de la federació catalana 2003-06 i dirigí la selecció espanyola júnior als Campionats d…

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

Saltador de perxa, fou campió d’Espanya 1991 i campió de Catalunya a l’aire lliure 1988, 1994 i en pista coberta 1995 Guanyà la medalla de bronze en uns Campionats Iberoamericans 1995 Es retirà l’any 1996

Participà als Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano 1988 L’any 2002 guanyà dues medalles d’Or als Jocs Olímpics de Salt Lake City en les modalitats de salt llarg i normal, medalles que tornà a guanyar als Jocs de Vancouver 2010 També ha guanyat la medalla de d’or en salt llarg i d’argent en salt normal als Campionats del Món de Sapporo 2007 i de bronze en salt normal als de Liberec 2009

Es proclamà campió d’Espanya 1957, 1958, 1960, 1961 i de Catalunya, tres vegades a l’aire lliure 1958, 1959, 1965 i una en pista coberta 1969 Fou el primer saltador espanyol per sobre dels 4 m, i quan encara se saltava amb perxes de bambú i alumini establí sis vegades el rècord d’Espanya entre el 1958 i el 1960 Després, ja amb perxes de fibra de vidre, arribà a saltar 4,45 m 1968 Fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976