Resultats de la cerca

Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona Milità, sense ocupar, però, cap càrrec polític, en el partit conservador de Cánovas Partidari de l’ús del castellà per a la investigació, fou un bon coneixedor de la lexicografia i estilística castellanes publicà Elocuencia y poesía castellana , 1875, molt reeditada Publicà, també en castellà, els seus manuals de geografia El universo , 1877 Los planetas , 1878, etc, estudis Capmany Apuntes crítico-biográficos , 1873 Reseña histórica de la universidad literaria de Barcelona…

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…