Resultats de la cerca

Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt Anoia Des del 1143 apareix en el seguici del comte Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental 1162 Assistí a l’establiment a Catalunya de l’orde del Temple 1143, a les conquestes de Tortosa i Lleida 1149, on obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona 1150, en el plet entre Bordet Aguiló i l’arquebisbe de Tarragona 1152 i en els pactes d’amistat amb Castella 1156 Sembla que residia darrerament a Lleida…

Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles

Professor de l’escola de belles arts de Budapest, la seva influència sobre els artistes joves ha estat decisiva Escultor oficial, moltes de les seves obres es troben en destacats indrets de la ciutat, per exemple l’estàtua de Sant Esteve d’Hongria dintre del recinte emmurallat de Buda, o la font monumental, installada en una de les entrades del palau reial, que representa el rei Maties caçant amb un nombrós seguici

Fill d’Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales Succeí el seu pare en el domini de Mataplana 1218, i es casà amb Guillema de Cardona Intervingué en les lluites nobiliàries del país en la infància de Jaume I fent costat al comte Nunó del Rosselló contra l’infant Ferran, oncle del rei Anà a la conquesta de Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, i morí, com aquest, en la batalla de Portopí, el 12 de setembre de 1229 El succeí el seu fill Hug VI

Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya

Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena 1532 De tornada, anà a les corts de Montsó 1533 en el seguici de Carles V, del qual era coper Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic 1534, on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona

Marquès de Brandenburg i cosí germà de Joaquim I Nèstor, elector de Brandenburg Arribà a la península Ibèrica en el seguici de Carles I Aquest, interessat a assegurar-se el vot de l’elector, disposà el casament de Joan amb Germana de Foix, vídua de Ferran II de Catalunya-Aragó, que se celebrà a Barcelona el 1519 Després d’assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, fou nomenat 1523 capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n'era lloctinent general

Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després

Fill d’un notari florentí, passà a França en el seguici de Maria de Mèdici quan aquesta es casà amb Enric IV 1600 Mort el rei 1610, aviat escalà el poder desbancà Sully 1611, es féu nomenar mariscal de França 1613 i lloctinent reial de Picardia 1611 i de Normandia 1616 La seva avidesa i els seus intents de limitar el poder de la noblesa li concitaren l’odi general Lluís XIII, aconsellat per Charles d’Albert, el féu arrestar, i en l’acte de la detenció morí d’un tret de pistola

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319