Resultats de la cerca

Estudià amb M Kostrencici i debutà com a Mimí La bohème a l’Òpera de Zagreb 1942 Tres anys més tard fou contractada per a formar part de l’Òpera de Viena, escenari on debutà com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1948 cantà Così fan tute a Edimburg amb la companyia del Festival de Glyndebourne, on actuà ininterrompudament entre el 1949 i el 1956 A partir d’aleshores fou considerada una de les intèrprets més destacades del repertori mozartià, al qual aviat afegí les òperes de Richard Strauss, com ara El cavaller de la rosa o Electra Posteriorment destacà també en òperes de R Wagner, G…

D’obra abundant, variada i desigual, és, tanmateix, una de les grans figures portugueses contemporànies En poesia publicà Poesía I 1961, Arte da Música 1968, Peregrinatio ad Loca Infecta 1969, Exorcismos 1972 i l’antologia Trinta anos de poesía 1972 L’essencial de la seva obra poètica és aplegat en els tres volums de Poesía 1977-78 i els dos de Post-Scriptum 1984 Fou també un notable crític literari A poesía de Camões 1951, Da poesía portuguesa 1958, O poeta é um fingidor 1961 El 1978 es publicà la novella inacabada Sinais de Fogo

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982

Les seves interpretacions més brillants foren Poil de carotte 1932 i Un carnet de bal 1937, de Julien Duvivier, i Les misérables 1934, de Raymond Bernard Morí torturat a mans de la Gestapo

El seu nom estigué lligat al de Marcel Carné, per a qui realitzà les millors interpretacions a Le jour se lève 1939, Les enfants du paradis 1944 i Les visiteurs du soir 1942

De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal

Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio  —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures urbanes amb…

Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un plantejament de…

Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París

De formació autodidàctica, començà a pintar des del 1903, amb tons vigorosos, fent una obra rica de colors i amb una temàtica de paisatges i de vida popular dels barris de París Montmartre, Pantin, Sena, etc Exposà en els diversos Salons oficials