Resultats de la cerca

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…

Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres

Defensava, contra les teories pitagòriques, el criteri de la sensibilitat i de la pràctica musical per damunt del càlcul Escriví un tractat sobre Elements harmònics i un altre Sobre el ritme , publicats a Venècia l’any 1785

Autodidacte Influït especialment per SRusiñol, formà part del corrent modernista Pintà sobretot el paisatge de Deià, amb predomini dels tons obscurs La seva sensibilitat malaltissa, agreujada potser pel rebuig social que patí, el portà finalment al suïcidi

Poetessa de sensibilitat simbolista, publicà, entre altres obres, La hora emocionada 1931 i Paisajes y meditaciones, 1935 i novelles, d’intenció psicològica o moral, com Una sombra entre los dos 1934, Eran cuatro 1954 i El vendedor de vidas

Els seus poemes, d’una gran simplicitat i inspirats sovint en la poesia medieval, palesen una sensibilitat preromàntica Gezangen mijner jeugd ‘Cançons de la meva joventut’, 1782, Gezangen ‘Cançons’, 1785, etc Conreà també la crítica literària De poetische Spectator 1784, etc

Fou violoncellista i compositor de la cort de Viena des del 1699 A Londres 1720 collaborà amb Händel, però hi rivalitzà aviat a causa de les òperes Griselda, Crispo , 1722, dotades d’una sensibilitat nova en la qual influí Alessandro Scarlatti

Conreà la poesia científica a Petites conventions 1557 i a Amours et nouveaux échanges de pierres précieuses 1576, on descriví detalladament i amb una gran sensibilitat flors, pedres, insectes, etc Conreà també la poesia pastoral Bergerie, 1565 i 1572 i traduí Anacreont

El seu estil, d’una gran sensibilitat i imaginació, és una mica arcaic, bé que les figures i la composició guarden una certa simetria entre elles Hom l’ha cregut d’origen anglès pel seu estil afí al de determinats mestres anglesos

De rara sensibilitat i de gust finíssim És autor de l' Esame di coscienza di un letterato edició pòstuma, 1916, que dóna l’anàlisi més significativa de l’estat d’esperit de la joventut, a la vigília de la Primera Guerra Mundial