Resultats de la cerca

S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa Rebé la medalla…

S’inicià al Balaguer 1950-51, passà per la Unió Esportiva Lleida 1951-57 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-61 Interior dret, disputà 78 partits amb el Barça Fou traspassat al València 1961-65, on jugà 59 partits a la primera divisió, i retornà al Lleida 1965-66 i al Juneda 1970-71 abans de retirar-se Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1962, 1963 Internacional B en dues ocasions, també formà part d’una selecció de Catalunya en dos partits, amb motiu de les noces d’or del Club Esportiu Europa i l’Associació Lisboeta

S’inicià en l’equip de la Universitat Ramon Llull, però desenvolupà la seva carrera al Gòtics Rugby Club, amb el qual guanyà dues Copes Catalanes Amb la selecció catalana aconseguí un títol estatal 2002 i amb la selecció espanyola, disputà el Torneig de les Sis Nacions i el Campionat d’Europa, ambdós el 2003

Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962

Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions

Fill d’Onofre d’Alentorn i d’Oms, de qui heretà la senyoria de Seró, i de la seva primera muller, Elionor de Botella Adscrit a la bandositat dels nyerros, fou amic del bandoler Perot Rocaguinarda Fou diputat militar de la generalitat 1614-17, i s’oposà violentament a la política contra el bandolerisme duta a terme pel lloctinent duc d’Alburquerque Féu més tard causa comuna amb un bandoler conegut per Sastre Domingo i xocà amb el governador del Principat Aleix de Marimon, que era probablement cadell 1619 Fou pare de Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d’Amer i de Roses

Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna Germà de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí Com ell, intervingué en la política barcelonina de la darreria del segle XVII i també es passà al bàndol austriacista Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei arxiduc Carles III amb el títol de marquès d’Alentorn Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707 Més tard lluità al front de Lleida No consta que s’exiliés…

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com a professor…

Fou professora adjunta 1949-67 i agregada 1967-71 de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971-83, on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recolleccions personals que havia fet des del 1942 uns 50000 especimens Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals…