Resultats de la cerca

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973

Estudià a València, on es doctorà El 1781 era jurat major de Maó Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca

Fou campió de Catalunya de rallis 1979 al volant d’un Opel Kadett i subcampió 1982, fent servir dos cotxes diferents un Porsche i un Opel Posteriorment es dedicà a les proves de cotxes clàssics

Era capellà de la casa missió de Barcelona Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d’esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi

Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva crítica té…

És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges

Entrà a servir a l’exèrcit El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País

Emigrà a Dinamarca per no servir en l’exèrcit entrà al servei de Frederic VI de Dinamarca Autor de sonates i sonatines brillants, per tal de fer agradable la didàctica del piano, que hom empra encara Deixà també quartets per a corda, concerts, música d’escena, com Everhøj , i òperes, com Elisa 1820 i Shakespeare 1826

Ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya, durant el seu episcopat a Girona publicà Espiritual recreo de l’ànima per a exercitar-la a alabar i servir a Déu sd A Tarragona destinà una part de les rendes als pobres i convocà quatre concilis provincials 1733, 1738, 1745 i 1752 Era germà d’ Agustí de Copons  

El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona 1055 El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castells de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona