Resultats de la cerca

Ensenyà a l’Escola Municipal de Música 1914 i al Liceu 1919 de Barcelona Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector des del 1943 Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados

Es formà al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Barcelona, dels quals posteriorment fou professor Fou solista de l’Orquestra Pau Casals, de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de l’Orquestra del Gran Casino de Sant Sebastià i de la Banda Municipal de Barcelona Formà part del Sextet Granados

Fou professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1914-19 i del Conservatori del Liceu d’ençà del 1919 Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector a partir del 1943 Fou també director de la Banda Municipal de la mateixa ciutat, i membre fundador del Sextet Granados

El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Estudià composició, oboè i clarinet al Royal College of Music de Londres La seva primera obra d’interès fou el Woodwind Sextet , compost el 1949 i interpretat el 1951 en el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Fou conegut sobretot per la seva música incidental, com ara la que compongué per a les produccions del Royal Court Theatre i també per a diversos films Entre les bandes sonores més conegudes hi ha les de Reach for the sky L Gilbert 1956, Tom Jones T Richardson 1963 i Dones a Venècia JL Mankiewicz 1967 També escriví un ballet, Carte blanche 1953

Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a…

Deixeble de César Franck, molt influït per Wagner i amic de Vincent d’Indy i de Debussy, fou secretari de la Société Nationale de Musique Excellí en la música de cambra un sextet que ell anomenà Concert 1889 i el Quatuor avec piano 1897, però deixà també pàgines orquestrals de qualitat, com la Symphonie en si bémol 1890 i el Poème , per a violí i orquestra 1896 Les seves Mélodies , com Le colibri 1882, La caravane 1887, La chanson perpétuelle 1898, etc, d’una gran difusió, testimonien la seva inspiració lírica Escriví també l’òpera Le roi Arthus 1892-96 Visità Catalunya i assistí a l’estrena…

La seva carrera s’inicià a Califòrnia, on actuà en diverses bandes El 1936 s’uní a l’orquestra de Count Basie a Kansas City Fou un dels solistes més característics de la formació i signava alguns dels arranjaments Esdevingué una de les figures centrals del mainstream jazz Feu gires per Europa amb el seu sextet o acompanyant altres artistes, com ara Jimmy Rushing Aparegué en diverses pellícules, entre les quals The Benny Goodman Story Valentine Davis 1955 A partir del 1967 problemes de salut l’obligaren a deixar la trompeta, però continuà treballant com a arranjador i al final…

Durant la seva infantesa estudià piano, clarinet i saxòfon A partir del 1953 treballà amb Tadd Dameron, Lionel Hampton i Earl Bostic, però la fama li arribà sobretot quan fou membre de la big band de Dizzy Gillespie dels anys 1956-57 Els anys 1958 i 1959 fou director musical del grup Art Blakey and the Jazz Messengers Després, i fins el 1962, dirigí el sextet The Jazztet Les dues dècades següents treballà component per al cinema i la televisió Els anys vuitanta refundà The Jazztet, i més endavant actuà sobretot amb el seu grup Root’s, septet amb quatre saxòfons, mentre dirigia…