Resultats de la cerca

Dedicat al periodisme collaborà en diverses publicacions i en la televisió La seva obra és de tipus satíric, i sol centrar-se en costums i anècdotes de la societat i la política espanyoles Vivir en Madrid 1967, Los españoles 1968 Celtiberia show 1970 i Vida y milagros de Monseñor Escrivà de Balaguer, fundador del Opus Dei 1975, El show de sus señorías 1986, Se abre la sesión 1998 Publicà també els volums de memòries El día más feliz de mi vida 2000 i Mis picas en Flandes 2003 L’any 1995 rebé la Medalla d’Or al mèrit en el treball

Exposà a l' Armory Show És autor de paisatges amb arquitectura i vistes urbanes tedioses —sovint nocturnes— que connecten per llurs enfocaments amb l’estètica del cinema

A París 1905-10 rebé la influència del fauvisme i del cubisme El 1913 participà en l’Armory Show La seva obra el situa com a principal representant de l’expressionisme dramàtic nord-americà Cal destacar-ne Lower Manhattan 1921 The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Exposà a l’Armory Show 1913 Obtingué el premi internacional Carnegie 1944 Influït pel dadaisme, i segons ell pel jazz , conreà un art tendent a l’abstracció que ja incorporava elements del món comercial Lucky Strike, 1921, Metropolitan Museum, Nova York, fet pel qual hom el considera precursor del pop-art

Fou un dels més famosos compositors de música lleugera Escriví musicals, entre els quals Oh Boy 1917, Sally 1920 i Show Boat 1927, que inclou la cançó Ol’Man River Altres cançons seves són The Way You Look Tonight i All the Things You Are Moltes d’elles han estat adaptades al jazz

Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914

Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista

Després d’una important tasca com a crític i escriptor cinematogràfic, accedí a la realització Targets 1967, The last Picture Show 1971, What's Up, Doc 1972, Paper Moon 1973, premiat en el Festival de Sant Sebastià, Nickelodeon 1976, Saint-Jack 1979, They All Langhed 1981, Mask 1985, Ilegally Yours 1988,  Texasville 1990, Noises Off 1992 i Runnin' Down a Dream 2007 Realitzà programes per a la televisió i també actuà en pellícules d’altres directors

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Debutà professionalment com a director el 1971, però es donà a conèixer internacionalment amb la pellícula eròtica Turks Fruit 1973 L’èxit de De vierde man ‘El quart home’ 1982 i Flesh and Blood 1984 el portaren als EUA, on ha rodat la resta de la seva obra amb una gran acceptació per part del públic els films de ciència ficció Robocop 1987 i Total Recall 1990, i la policíaca Basic Instinct 1992 En canvi, Show Girls 1995 fou un fracàs Posteriorment ha dirigit Starship Troopers 1997 i The Hollow Man 2000