Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Carles V
Carles V, segons una estàtua situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Emperador romano-germànic (1519-56), rei de Castella (Carles I) (1516-56) i de Catalunya-Aragó (Carles I) (1516[19]-56), de Nàpols (Carles IV) (1516-56) i de Sicília (Carles II) (1516-56), duc de Borgonya (Carles II) (1506-55, sobirà del ducat estricte només en 1526-29) i arxiduc d’Àustria (Carles I) (1519-56).
Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella, segons una ceràmica situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Reina de Castella i Lleó (1474-1504) i de Catalunya-Aragó, filla de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal.
Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el…
Giambologna
El rapte de les Sabines (1579-83), escultura de Giambologna situada a la Piazza della Signoria, a Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
El 1556 apareix a Florència sota el mecenatge de Bernardo Vecchietti La seva primera obra coneguda és la font de Neptú 1563-67, a Bolonya El seu estil es caracteritza per una recerca del moviment mitjançant unes formes voluptuoses, un allargament del cànon i un detallisme d’orfebre Treballà en bronze, i se'n conserven els originals al Victoria and Albert Museum de Londres Té obres de tema mitològic Mercuri —dit de Mèdici—, 1580 El rapte de les Sabines , 1579-83, retrats Cosme I , 1587-95 Felip II , començat el 1606 i de tema religiós relleus a les…
Eduardo Chillida
Elogi de l’aigua, escultura d’Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll, a Barcelona (1986)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor basc.
Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis, Modulació de l’espai, Entorn del buit, Iru zulo, Pinta del vent, Homenatge, Topos, Lurra , etc Allí on aquestes obres…
Frédéric Le Play
Estàtua de Frédéric Le Play (1906), d’André-Joseph Allar, situada als Jardins de Luxembourg de París
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Antropologia
Enginyer, economista i sociòleg francès.
Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Feu també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855
Emili Armengol i Abril
La Porta de Sarrià, escultura d’Emili Armengol de l’any 1993, situada a la Via Augusta, al costat del passeig de la Bonanova
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del Museu Olímpic…
Karl Friedrich Bahrdt
Filosofia
Cristianisme
Teòleg protestant alemany, capdavanter de l’Aufklärung i autor de Neueste Offenbarungen Gottes (‘Les darreres revelacions de Déu’, 1773-74), paràfrasi del Nou Testament que li costà el càrrec de professor a Giessen, i Ausführung und Plan des Zwecks Jesu.
‘Execució i pla dels fins de Jesús’, 1784-85, plenament situada en la línia naturalista pel que fa al judici sobre la persona de Crist
Isidòr Salles
Literatura
Poeta occità.
Amb ell comença veritablement la renaixença gascona del s XIX La seva obra cabdal, situada entre XNavarròt i el Romanticisme francès, és Devís gascons 1885
Enrique Larreta
Literatura
Escriptor argentí, representant del Modernisme a l’Amèrica del Sud.
És autor de La gloria de Don Ramiro 1908, situada a l’Espanya de Felip II, de Zogoibi 1926 i d’altres novelles i d’obres de teatre
Leandre Cristòfol i Peralba
Escultura
Escultor.
A Lleida esdevingué ebenista, cosa que li desvetllà l’interès per la talla, i rebé educació artística Exposà per primera vegada a Lleida 1933, i l’any 1936, a Barcelona, amb el Grup Logicofobista Participà 1938 en exposicions surrealistes a París i Tòquio Després d’onze anys de silenci reprengué la seva activitat artística a Lleida Tot i que també conreà l’art figuratiu, sobresurten les seves obres metàlliques d’estètica parallela a la de Juli González, on sovint emprà materials de rebuig ferros, barnilles de paraigua, etc La seva obra es troba al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i al MNAC…