Resultats de la cerca

Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55

El coneixement dels clàssics de la literatura sànscrita influí en la producció pròpia, especialment en el poema èpic Chitragoiam 1907 En Badhiravilapam ‘El plany d’un sord’, 1914 reflecteix el drama personal de la seva sordesa Altres reculls són Sahityamanjari 1917-50, Bandhanasthanaya Aniruddhan ‘Aniruddhan al calabós’, 1914 i Sishnayum makanum ‘Aprenent i fill’ 1941 La seva obra evolucionà visiblemnt tant pel que fa a l’expressió, en la qual adoptà progressivament metres i formes populars, com en el contingut, de compromís polític cada cop més accentuat

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S’especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut És pare de  Carmina , actriu i directora de teatre, i Josep Maria Segimon i Valentí Barcelona, 5 de juny de 1942 - 10 de novembre de 2025, artista i…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El Eco de la…

Estudià filologia catalana i fou professor de català a Sant Feliu de Llobregat, on tingué un paper cabdal en la formació de docents de la llengua Participa en la vida cultural i en els moviments veïnals de la seva ciutat, tasca que ha continuat després de restar cec i sord, a l’inici de la dècada de 1990, discapacitat que l’ha portat també a participar en activitats d’entitats com l’ONCE o l’Associació Catalana per a la Integració del Cec ACIC Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de les seves llistes a Sant Feliu de Llobregat en les eleccions municipals del…

Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…

Fill de Pere Marc   Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…

Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit  1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos espots…

Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a…