Resultats de la cerca

De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…

Estudià al conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tonades d’amor per a orquestra

Guanyà títols americans en categories inferiors Installada a Barcelona a principis del segle XXI, es proclamà campiona de Catalunya en la categoria de 63 kg i 69 kg 2002 Formà part de la selecció del Salvador que participà en els Jocs Panamericans 2003 i de la selecció espanyola en Campionats del Món 2006, 2008

Interior dret, fitxà per l’Espanyol 1939-47 procedent del Tenerife Juntament amb el seu company Fàbregas, foren coneguts com els Pirates de la Manigua Disputà 158 partits de Lliga, en els quals marcà 50 gols Marcà 2 dels 3 gols de la final que donà a l’Espanyol el títol de campió de Copa 1940 contra el Real Madrid 3-2 Aquella mateixa temporada fou campió de Catalunya També fou subcampió de Copa 1941, 1947 En deixar l’Espanyol jugà dues temporades amb el Badalona 1947-49 Fou una vegada internacional absolut, en el primer partit disputat per Espanya després de la Guerra Civil Amb la selecció…

Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús  i el 1977 fou ordenat sacerdot Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello 1972, estudià també teologia 1978 i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela 1994 Redactor 1977-96 i director 1979-96 de la revista SIC , i director del Centro Gumilla 1985-94, fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela 1979-85, de la qual fou superior provincial en 1996-2004…

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del Valencià

Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz

Extrem esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-66 procedent de Las Palmas Al final de la temporada 1964-65 fou cedit al filial barcelonista, el Comtal, amb el qual ascendí a segona divisió Disputà 124 partits amb el primer equip blaugrana i marcà 21 gols Guanyà una Copa del Generalísimo 1963

Inventà un mètode de fabricació de sosa i nous procediments per a l’extracció del níquel i el salnitre

Inventà el procés que duu el seu nom per a la fabricació de la sosa 1863 i fundà la Solvay et Compagnie Fundà l’Institut Solvay de Brusselles i subvencionà diversos instituts de Brusselles, Nancy i París