Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ferdinand Maximilian Brokof
Escultura
Escultor txec, fill de Jan Brokof, també escultor, d’origen alemany.
Estudià a Praga i a Viena És autor d’escultures monumentals de pedra pont de Sant Carles de Praga, grups de sant Francesc de Borja, sant Francesc Xavier, sant Ignasi de Loiola, etc Esculpí, també, atlants al palau Morzin, i el sepulcre de Jan Václav Vratislav de Mitrovice Praga Desenvolupà un estil caracteritzat per la placidesa monumental i per un equilibri noble i serè En les seves escultures la llum s’escola suaument per la superfície També treballà la fusta policromada
Fidel Trias i Pagès
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’uns inicis acadèmics —exposà a Sabadell 1942, Madrid 1945 i Tàrrega—, participà en l’Exposició d’Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952 Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona església de la Mercè, etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat Exposà el 1957 i el 1960 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després a Barcelona Conreà també el paisatge i el retrat
Bernardas Brazdžionis
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor lituà.
Estudià a la Universitat de Kaunas i d’aquesta època juvenil són les seves primeres colleccions poètiques Arran de l’ocupació soviètica deixà el seu país i anà a Alemanya 1944 i després als EUA 1949, on a Boston es dedicà a l’edició d’una Lietuviu Enciklopedija ‘Enciclopèdia lituana’ i més endavant d’una publicació sobre la cultura lituana Lietuviu Dienos ‘Dies lituans’ Poeta de grans contrasts, la seva obra tant es manifesta realista com romàntica, suaument lírica o d’un dramatisme abrandat La temàtica derivà des d’uns inicis sobretot religiosos a un caràcter patriòtic durant l’…
Manuel Martínez i Hugué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i el cubisme,…