Resultats de la cerca

Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a quelcom que…

En la doctrina de l’Eucaristia sostingué que en la transsubstanciació no desapareixia la substància del pa i del vi

Deixeble de Vauquelin Estudià diversos composts, el platí, etc, i descobrí l’aigua oxigenada 1818 i una substància formada per òxid de cobalt i alúmina, coneguda com a blau de Thenard

Descobrí el brom el 1826 en aïllar-lo de l’aigua de mar, i demostrà que la substància descoberta era un element afí al clor i al iode Fou professor a Montpeller, a la Sorbona i al Collège de France

Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917

Fou professor al Lafayette College de Pennsilvània Hom anomena fluid o plàstic de Bingham a una substància ideal que roman rígida per dessota d’un cert esforç aplicat, però que flueix com un líquid newtonià en què la velocitat de deformació és proporcional a l’esforç quan l’esforç traspassa aquest llindar

Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina

Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps