Resultats de la cerca

Visqué a Viena, a la cort del duc Leopold VI d’Àustria, i fou amic de Walter von der Vogelweide Cantà l’amor feliç, amb una lírica elegant i subtil

D’estil refinat i subtil, l’any 1927 assolí el campionat del món en guanyar el cubà José Raúl Capablanca i tret dels anys 1935-37 es mantingué campió fins a la seva mort

Succeí Cleantes, el seu mestre, en la direcció de l’escola estoica 223-204 aC, de la qual és considerat el segon fundador, per tal com la reorganitzà i en sistematitzà la doctrina Dialèctic subtil, polemitzà amb l’Acadèmia nova Se li atribueixen més de 700 tractats

D’obra molt reduïda, fou, però, un dels poetes més representatius del grup de la Jove Finlàndia De la seva obra poètica, impregnada d’un simbolisme subtil, destaquen Säkeitä I-II ‘Estrofes’, 1905-10 i Virratyven ‘Calma del corrent’, 1925 Féu traduccions notables d’Homer, Molière, Ibsen, Runeberg, Petöfi i Goethe

Destacà sobretot pels seus assaigs sobre figures històriques, com Karl XII s levnad ‘La vida de Carles XII’, 1935-36 És autor també de poesia, com Legenden om Babel ‘Llegendes de Babel’, 1925, i de la novella Röde Orm ‘Orm, el roig’, 1941, en la qual, amb humor subtil, fa una crònica del període viking

Deixeble de Shenchou, és considerat, com el seu mestre, un dels principals capdavanters de l’anomenada escola Wu, caracteritzada pel fet de conjuminar la pintura de paisatges sobre poemes en una mateixa realització artística La seva pintura, subtil i de colors delicats, és un intent de retornar a l’estil dels primitius mestres de la dinastia yuan

Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

Estudià a París amb JPLaurens i a l’Académie Julian Al costat d’obres convencionals, d’arrel, però, naturalista La misèria 1886 La taverna, 1887, en féu d’altres, influïdes ja per l’impressionisme i de temàtica intimista Noia vestint-se, El balcó Tornà a Caracas el 1890, on pintà El Purgatori La seva obra, àgil i subtil, amb influència de Degas, constitueix la fita més personal i lliure de la moderna pintura veneçolana

D’inspiració verlainiana, es destaca per la musicalitat velada i el to resignadament malenconiós dels seus versos Enfront de l’excés de tensió sentimental dels postromàntics, deslliga els seus estats d’ànim de qualsevol circumstància concreta, cercant l’elusió insinuant i l’associació subtil de sensacions i paraules La seva obra lírica, molt breu, fou publicada el 1920 amb el títol de Clepsidra Amb caràcter pòstum aparegué una recopilació d’assaigs sobre la cultura xinesa China 1944