Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Jean Bertaut
Literatura francesa
Poeta francès.
La seva poesia, amb elements petrarquistes, és considerada la successora de la de Pierre de Ronsard i un precedent de la de François de Malherbe Récueil des oeuvres poètiques 1601 i Récueil de quelques vers amoureux 1602
Iltutmiš
Història
Tercer soldà (1211-36) de la dinastia musulmana anomenada dels reis esclaus de l’Índia.
Gendre de Qutb al-Din Aybak, s’imposà al successor d’aquest, i el seu govern significà la màxima esplendor de la dinastia Conquerí Ranthambor i Manādwar 1226, apaivagà els desordres a Bengala 1230 i s’expandí al Sind inferior i a Gwāliyār 1233 i Mālwā 1234 Nomenà successora la seva filla Raḍiyya
Francesc Sala
Apotecari.
El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química
Francesc Bell i Lleopard
Matemàtiques
Cristianisme
Canonge de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona i professor de matemàtiques del Col·legi de Cordelles.
Fou membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona 1766 i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència 1766-1808 És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum
Llibert Puig i Gandia
Literatura
Esperantista.
Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana
Margarida II de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca (1972-2024).
Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024
Ermengarda I de Narbona
Història
Vescomtessa de Narbona (~1140-92), filla i successora d’Eimeric II.
D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…
Caterina I de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1725-27).
Camperola d’origen polonès Marta Skovrońska, estigué al servei del príncep Menšikov i conegué Pere el Gran, que la convertí en la seva amant es casà amb ella el 1712, la proclamà emperadriu el 1724 i la designà successora al tron A la mort de Pere 1725 en continuà la política, ajudada per Menšikov, la seva política creà un consell privat suprem que limitava les funcions del senat i fundà l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg En política exterior s’adherí a la lliga austroespanyola contra Dinamarca i la Gran Bretanya 1726
Maria d’Enghien
Història
Comtessa de Lecce, princesa de Tàrent i reina de Nàpols.
Germana i successora de Robert d’Enghien, comte de Lecce, es casà primer 1384 amb Raimundo Orsini dels Baus, i ambdós foren investits del principat de Tàrent 1393 Vídua el 1406, es casà aquell mateix any amb el rei Ladislau I de Nàpols, de qui fou tercera muller, i, mort aquest 1414, la nova reina Joana II la tingué resclosa fins que li fou permès de retirar-se al seu comtat de Lecce, on amb el seu fill Gianantonio Orsini dels Baus, príncep de Tàrent, afavorí els interessos del rei de Catalunya-Aragó
John Gerard Braine
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Un dels més qualificats autors del grup Angry Young Men ‘Joves irats’, caracteritzat per la seva visió aspra de la societat anglesa La seva primera novella, Room at the Top 1957, descriu l’ascensió social d’un jove d’origen humil i la seva progressiva degradació moral Tant aquesta obra com la seva successora, Life at the Top 1962, assoliren gran èxit i hom en féu versions cinematogràfiques 1959 i 1965 Autor desigual, entre la resta de la seva producció sobresurten, The Crying Game 1968, Finger of Fire 1977, The Two of Us 1984 i These Golden Days 1985