Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Asgrimsson Eysteinn
Literatura
Poeta islandès, autor del poema Lilja
(‘El lliri’) dedicat a la Mare de Déu, que revela, a través de la seva simbologia, la mentalitat medieval a Islàndia.
La simplicitat de l’estil de l’obra representa la superació de l’artificiositat dels escalds
Giacomo Aconzio
Filosofia
Filòsof italià, enginyer de professió.
Defensà el protestantisme Es refugià a Suïssa, després a Estrasburg i finalment Anglaterra, on fou protegit per la reina Elisabet Precursor de Descartes, propugnà la necessitat de l’estudi del mètode De methodo , 1558 Era partidari de la pau religiosa i de la superació de les diferències dogmàtiques Stratagematae Satanae , 1565
Niccolò di Pietro
Pintura
Pintor italià, conegut també amb el nom de Pietro Paradisi
.
Hom li atribueix diverses obres, com una Mare de Déu 1394 Galleria dell’Accademia, Venècia, un crucifix 1404 Palazzo Comunale, Verucchio i una altra Mare de Déu 1409 Santa Maria dei Miracoli, Venècia, que mostren la superació de la tradició gòtica i bizantina i la transició de la pintura veneciana cap a fórmules renaixentistes
Filemó
Cristianisme
Cristià de Colosses convertit per la predicació de sant Pau.
Un esclau seu, Onèsim, fugí a Roma per cercar l’ajut de Pau, el qual, a Colosses, havia predicat la superació de l’esclavitud Pau el remeté a l’antic amo amb una epístola, segur que les relacions entre amo i esclau, insuperables jurídicament i sociològicament, es mitigarien per la força de l’amor cristià
José Villagrán García
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país
Hermann Bahr
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i crític austríac.
Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc
Ippolito Pindemonte
Literatura italiana
Poeta italià.
El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian
Ernst Fischer
Art
Història
Polític i teòric estètic, naturalitzat austríac.
Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac
Léon Brunschvicg
Filosofia
Filòsof francès d’origen jueu, professor a l’École Normale Supérieure de París, d’on fou destituït pels nazis el 1941.
Entre les seves obres destaquen Les étapes de la philosophie mathématique 1913, L’expérience humaine et la causalité physique 1922, Le progrès de la conscience dans la philosophie occidentale 1927 i De la connaissance de soi 1931 Manifestà un intellectualisme criticista i matemàtic, ampliat, però, per una anàlisi de les condicions de l’esperit, que el portà a definir la realitat espiritual com a realitat creadora, en un intent de superació de les implicacions que comporten tant l’espiritualisme acrític com l’empirisme o el positivisme
Joan Noves
Literatura catalana
Poeta i enginyer químic.
Després de llicenciar-se en enginyeria química a l’Institut Químic de Sarrià, escriví poesia des de l’any 1971 Ha publicat els poemaris Somnis i malsons 1980 i Timbals de primavera 1986, prologats per Josep Palau i Fabre La secreta joventut 2014 —que recull els poemes escrits entre el 1971 i el 1981 i els set poemes de la sèrie Cançonets 1990—, i La destrucció 2014 Vital, alliberadora i formalista, la seva poesia és una proposta de superació dels mecanismes repressius que actuen en la societat moderna És president de la Fundació Palau
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina