Resultats de la cerca

Conreà especialment la talla de fusta Molt influït pel realisme Fujiwara, seguint aquesta línia aconseguí una gran força expressiva, no superada per cap artista de la seva època

Cardenal-bisbe d’Òstia i conseller de Calixt II, participà en el concordat de Worms 1122 Com a papa, superada la resistència de l’antipapa Celestí II, menà una bona política conciliadora amb Alemanya, França i Anglaterra

Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia La ruptura diplomàtica 1736 fou superada pel concordat del 1737 El 1738 condemnà la francmaçoneria Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera 1730

Especialitzat en resistència, participà en tres edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1973, 1974, 1975, en què es proclamà campió d’Espanya de Resistència en 250 cc en guanyar l’edició del 1974 fent parella amb Jordi Lluís Boquet, edició en la que bateren el rècord de voltes 665 de la categoria, fita no superada fins el tancament del circuit

Professor de la Universitat de Ginebra i majoral del felibritge Com a baile fou 1902-09 lloctinent del capolièr Dévoluy en la direcció del moviment felibrenc Esdevingué un dels collaboradors més assidus de la Revue des Langues Romanes  i el 1913 defensà les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provençals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l’infant bilingüe La seva Grammaire istorique des parlers provençaux modernes 1930-41, publicada pòstumament, a cura de Grammont i de Wartburg, roman la summa encara no superada de la lingüística diacrònica de l’occità

Prevere de la diòcesi d’Orleans, el 1836 deixà la professió periodística fou fundador de diversos diaris, entre els quals L’Universe per dedicar-se a la publicació de la Bibliothèque universelle du clergé , de la qual, malgrat les dificultats materials i de tot ordre, aparegueren més de 1 000 volums, entre els quals Theologiae cursus completus 1840-45, Scripturae sacrae cursus completus 1838-40, Collection des auteurs sacrés, Encyclopédie théologique amb dues continuacions, etc És conegut sobretot per la monumental collecció, no superada, d’obres patrístiques, en una doble sèrie…

Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions

Rebé la primera formació musical del seu pare, el pianista i compositor Achile Longo El 1878 començà a estudiar amb P Serrato composició i B Cesti piano al Conservatori de Nàpols, on fou professor a partir del 1897 L’any 1891 fundà el Circolo Musicale D Scarlatti, i el 1914, la revista "L’arte pianistica" després "Vita musicale italiana" El 1906 publicà per a l’editorial Ricordi la primera edició completa de les sonates per a clavicèmbal de Domenico Scarlatti Ordenades arbitràriament en suites segons relacions tonals, la seva catalogació indicada amb una L en les edicions actuals fou …

Començà a competir amb el Club BTT Llívia l’any 1994 Passà a categoria amateur el 1997 amb el Club Ciclista Banyoles, i guanyà la Challenge dels Països Catalans i la Copa Catalana sub-23 En l’àmbit estatal guanyà les primeres mànegues de la Copa d’Espanya de camp a través 1998 competint pel Klein-Buff i debutà al Campionat d’Europa L’any 2000, amb el Fina-Monty, guanyà la Copa Coronas, debutà a la Copa del Món i fou subcampió del món sub-23 Un cop superada una lesió d’espatlla l’any 2002, tornà per guanyar una màniga de la Copa Maxxis Internacional 2004 i fou desè a la general…

Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim golejador català a…