Resultats de la cerca

El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yěhudà ibn Šabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer

Campió olímpic Mèxic, 1968 del salt d’alçada 2,24 m amb una nova tècnica anomenada, posteriorment, fosbury flop o salt Fosbury , que consisteix a superar el llistó en posició dorsal

En la seva obra poètica — Den fånge guden ‘El déu captiu’, 1927, etc— intentà de superar un individualisme pessimista mitjançant el compromís social Tidens romantik ‘Romanticisme actual’, 1931 és una obra crítica d’art

Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m

Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou

Millorà el rècord mundial de salt de llargada, establert per Jesse Owens , en aconseguir 8,21 m 1960 Posteriorment, tornà a superar-lo en dues ocasions, i el deixà en 8,28 m 1961 i 8,35 m 1965 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i Ciutat de Mèxic 1968

Se situà en l’evolució del neorealisme, que intentà superar amb processos tècnics, sobretot el muntatge dels diàlegs i l’elaboració dels monòlegs interiors Les seves obres principals són A cidade das flores 1959, Os desertores 1960, As boas intenções 1963, Enseada amena 1966 i O bosque harmonioso 1982 S'ha dedicat també al teatre A palavra é de oiro 1961 i O nariz de Cleópatra 1962

Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme Escriví Histoire de la philosophie 1878, L’Évolutionisme des idées-forces 1890 i La Psychologie des idées-forces 1893

Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior Ministre amb Poincaré 1926-29, fou president del Consell 1929-30, 1932, des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929 Tornà a ésser ministre en altres ocasions Collaborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National 1922 Abandonà la política l’any 1935