Resultats de la cerca

Dominicà 1490 i prior de Glogau, predicà a les regions de Magdeburg i Halberstadt la indulgència destinada a la construcció de Sant Pere del Vaticà 1516 La superstició popular que fomentà provocà la reacció de les 95 tesis de Martí Luter 1517, a les quals replicà amb 122 contratesis

Fou ordenat prevere a Barcelona, segons sembla, on potser fou company del poeta cristià Paulí de Nola Després d’un viatge a Jerusalem per a visitar sant Jeroni, retornà a les Gàllies, on escriví un tractat contra la superstició i el culte de les relíquies, el celibat i la pobresa dels monjos, que fou refutat per sant Jeroni el 406

Estudià medicina i exercí com a metge rural a la seva regió, Tras-os-Montes, on se situa la seva obra i de la qual incorporà els dialectalismes Quant a la temàtica, hi recollí els elements propis del ruralisme superstició del poble, lluita per la terra, etc Contos Bárbaros 1939, Contos Durienses 1941, Terra ingrata 1946, Horas mortas 1968, Tempo revolvido 1974, Outro Mundo 1980, etc Publicà també assaigs literaris i etnogràfics Linguagem Médica Popular Usada no Alto Douro , 1936 Por amor da nossa fala , 1957 O Elemento Água na Sabedoria Popular , 1957, etc

Amb un gran domini del llenguatge i amb l’ús amesurat de les possibilitats expressives de la parla rural, compongué narracions on un món de misteri i de superstició troba una expressió culta, a la manera d’un Poe rural gallec L’humor, l’expressivitat i la captació matisada de tipus i d’ambients en fan un dels escriptors gallecs actuals més llegits La seva obra narrativa és recollida en els llibres A lus do candil 1953 i Terra Brava 1955, Contos da neboa 1973 i Historias que ninguén cré 1981 També ha conreat el teatre Pauto do demo , 1958

D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer quant a la…

Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor…

Vida Rebé una educació culta, i es formà en la llengua i la cultura franceses A set anys inicià els estudis de violí, que posterioment perfeccionà amb J Ziegler El 1751 entrà al servei del príncep de Saxònia-Hildburghausen, a la cort del qual estudià composició amb Giuseppe Bonno, que l’introduí en l’estudi del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux En dissoldre’s l’orquestra del príncep, treballà per al comte Durazzo, i el 1762 fou nomenat director del teatre de la cort L’any següent acompanyà Gluck a Itàlia per a l’estrena d’ Il trionfo di Celia , i hi obtingué grans èxits com a…

Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado  o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café  Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en…

El 1448 fou cridat a Nàpols per Alfons el Magnànim Protegit pel Panormita, entrà a la seva acadèmia on prengué el nom de Gioviano la presidí a la seva mort i d’ell prengué el nom definitiu, Academia Pontaniana Li fou confiada l’educació del príncep Carles de Viana i d’Alfons, fill de Ferran I de Nàpols Entrà a la secretaria reial Defensà amb la ploma i l’espasa el rei Ferran I en la lluita contra el pretendent angeví 1458-64 i en consagrà les gestes en De bello neapolitano El 1481 acompanyà Alfons a la reconquesta d’Otranto i intervingué en les negociacions amb Venècia 1484 i amb el papa…

Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a Montpeller 1537 i…