Resultats de la cerca

Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge i consciència 1979

Una de les creadores més importants de la segona meitat del segle XX Estudià al conservatori de Kazan primer i després al de Moscou El 1975 fundà el grup Astrea, amb el qual realitzà una interessant tasca d’investigació musical amb instruments del folklore caucàsic i de l’Àsia central Oberta igualment a la música occidental, es donà a conèixer internacionalment a la dècada dels vuitanta amb la interpretació que feu Gidon Kremer del seu concert per a violí Offertorium La seva música es caracteritza per una profunda religiositat i un marcat simbolisme Del seu catàleg poden mencionar-se també…

Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres i es…

Fou tolerant amb els cristians i amb els estrangers Reconquistà Kandahār als tàtars 1648

Fill d’un boiar de la família dels Pleščejev L’any 1354 fou consagrat per Filoteu, patriarca de Constantinoble, i ocupà la seu moscovita, que en aquell temps començava a ésser la primera de les seus episcopals de Rússia En morir el gran duc Simeó de Moscou, esdevingué regent de l’estat moscovita durant el regnat del gran duc Ivan II i durant la minoria d’edat de Demetri fill d’Ivan II, que més tard esdevingué vencedor dels tàtars a Kulikovo Seguí una política favorable a Orient i adversa a Occident, sobretot contra Olgerd, gran duc de Lituània, que havia fet consagrar pel…

Pertanyia a una tribu mongola, de religió xamanista, que havia dominat la Mongòlia oriental fins que, a mitjan segle XII, fou gairebé anorreada pels tàtars Trobà refugi a l’Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrïl Beg el Preste Joan de Marco Polo Ajudat per aquest i al capdavant d’un exèrcit temible inicià diverses campanyes, que el conduïren a l’extermini dels seus rivals tàtars, 1198-1202 karaits, 1203 etc El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Mongòlia per l’assemblea dels prínceps mongols i emprengué la conquesta de la Xina, dominada pels…

Lluità contra els moscovites, als quals prengué Smolensk, i contra els tàtars Juntament amb els polonesos, derrotà els cavallers teutònics en la batalla de Grünwald-Tannenberg 1410, i gràcies a aquesta victòria ocupà Samogítia

Proclamada regent amb l’ajuda dels strel’cy , governà amb el seu conseller i amant, el príncep Vasilij Golicyn Promogué el desenvolupament industrial i signà una pau amb Polònia 1686 El resultat advers de les campanyes contra els tàtars de Crimea 1687-89 provocà una onada de descontentament que fou aprofitada pel seu germanastre Pere I per a enderrocar-la i tancar-la en un convent 1689

Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia 1349-66, que reivindicava el ducat de Halicz En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra

El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals a Pèrsia, visità el kan dels tàtars, Gayḫatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el mercat d’Alexandria als mercaders catalans