Resultats de la cerca

Professor a Harvard durant molts anys, és conegut pels seus descobriments de plantes i per les seves descripcions d’ocells típics dels EUA

La seva obra, d’una gran extensió però d’escassa personalitat, és recollida en els cançoners, i utilitza tots els gèneres típics de la poesia galaicoportuguesa

Format a l’Acadèmia de Viena Es relacionà amb els natzarens i el 1840 s’installà a Karlsruhe Pintà frescs i illustracions i esdevingué un dels representants típics de l’estil Biedermeier

El seu llibre Introducció a l’aritmètica , d’inspiració pitagòrica, fou considerat durant tota l’edat mitjana un dels més típics representants de la ciència grega Escriví també un Manual d’harmònica , que tingué una àmplia difusió dins el món medieval

El 1917 féu la primera exposició no figurativa del seu país Al principi féu una plàstica pura en relació amb la Section d’or Després elaborà formes cubofuturistes Pròxim al superrealisme l’any 1925, i al realisme després, acabà pintant amb esquemes típics de la pintura abstracta del moment

Les seves novelles, d’un estil eixut, àrid i fins i tot pesat, representen el rebuig conscient de la novella concebuda com a narració literària Cal esmentar-ne Il podere 1921 i Tre croci 1920 Són típics els seus personatges, que expressen una total apatia i incapacitat de viure

Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz

Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per TKościuszko Posteriorment s’ordenà de sacerdot Influït per la illustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik ‘El supersticiós’, 1781, l’afrancesament en Fircyk w zalotach ‘El petimetre pretendent’, 1783, i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm ‘El sarmatisme’, 1785, la seva obra cabdal

Deixeble d’ESantasusagna i de Llotja Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del s XX Exposà a Barcelona des del 1942 Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera 1970 Rectorat de la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona

Estudià a Roma, i el 1908 passà a dirigir l’Academia de Bellas Artes de Santiago de Xile, des d’on exercí una forta influència Director del Museo del Prado 1922-31 i 1939-60, i de l’Academia de San Fernando des del 1953 La seva pintura, inspirada sobretot en temes típics i populars, persistí en la tradició acadèmica Els seus retrats trobaren un bon mercat entre l’alta societat de Madrid