Resultats de la cerca

Fou un dels pioners en les tasques de suport de les curses de motor a Catalunya S’especialitzà en tasques de control de rutes i camins Fou secretari de la Penya Motorista Verge de Montserrat i secretari general de la Federació Catalana d’Automobilisme, càrrec que ocupà fins la jubilació

S’inicià al Club Mayda i també competí amb l’Ariel Fou campió d’Espanya de dobles i dobles mixtos 1954 i de Catalunya de dobles mixtos 1954, 1955 Participà en el Mundial del 1955 com a jugador capità També fou seleccionador espanyol femení i fundador de l’escola d’entrenadors, de la qual fou professor Inicià les tasques de directiu al Mayda i l’Ariel quan encara era jugador Fou vicepresident de la federació catalana 1954-61 i de l’espanyola 1961-67 i president de la federació espanyola 1967-81 Fou membre del Comitè Olímpic Espanyol 1977-81 També desenvolupà diferents …

Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història…

Ingressà al noviciat dels escolapis el 1946 i fou ordenat sacerdot el 1954 Dedicat a l’ensenyament secundari a Barcelona fins el 1962, el 1963 anà a viure al Camp de la Bota , on es dedicà a tasques solidàries entre els gitanos i en denuncià la marginació i els abusos de què eren objecte, motiu pel qual el Tribunal de Orden Público el condemnà a un any de presó 1968-69 Fundador del Centre Escolapi Pastoral 1963, compaginà la tasca pastoral i docent amb els estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953-55, de filosofia i lletres a la de Santo Tomás de…

Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977

És fundador i propietari de Proactiva 1999, empresa de serveis marítims, costaners, esportius, turístics i socioculturals amb seu a Badalona El 2015 fundà l’organització no governamental Proactiva Open Arms, a través de la qual, des de l’illa de Lesbos, ha dut a terme tasques de salvament i d’ajuda humanitària entre els immigrants i refugiats que, procedents principalment de Síria, intenten arribar a Europa a través de la mar Egea El juny del 2016 inicià una nova operació amb un vaixell polivalent i medicalitzat a les costes de Líbia, per fer tasques de vigilància i…

Formà part del grup fundacional de l’Sport Ciclista Català, on ocupà tasques de tresorer i vicepresident abans de ser nomenat president honorari Treballà en la creació del Club Tàndem i fou cap consular de la Unió Velocipèdica Espanyola a Barcelona

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des del 1975, assolí la màxima categoria la temporada 1985-86 i durant sis temporades dirigí 65 partits de Lliga de primera divisió Es retirà el 1991 Poste-riorment feu tasques d’assessor a la Fe-deració Espanyola de Futbol

Com a laic collaborà en diverses tasques a la parròquia de València Fou ordenat de diaca i prevere 1951 i exercí el seu ministeri a l’Església del Crist, de Sabadell 1953-68 Presidí durant uns quants anys l’Església Espanyola Reformada Episcopal, d’obediència anglicana

Fou un dels fundadors del BC La Cava Guinardó 87, club en què jugà 1988-2002 i que presidí 1994-2002 Ajudà a posar en marxa les competicions de bitlles, com ara la primera Lliga de Barcelona, i collaborà, entre altres tasques de promoció, a crear diferents clubs