Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
George Coşbuc
Literatura
Poeta romanès.
Recopilà poemes populars La seva obra original canta la pagesia a Balade şi Idile 1893 i Fire de tort ‘Fils de teixit’, 1896 Traduí al romanès la Divina Comèdia
Friedrich von Recklinghausen
Metge alemany.
Fou professor a les universitats de Königsberg, Würzburg i Estrasburg Alsàcia Descriví els canals del teixit connectiu que duen el seu nom i diverses malalties, com la neurofibromatosi múltiple Estudià també els histiòcits
Josep Prats
Industrial.
Inicialment fou comerciant a l’engròs Amb capitals propis i aportacions de Narcís Feliu de la Penya i de Martí Piles muntà una fàbrica d’un teixit nou, format per estamenya i cànem, activitat que contribuí a impulsar les manufactures tèxtils catalanes i a formar tècnics que després treballaren en altres manufactures del Principat
Jagoda Buić
Art
Indústria tèxtil
Artista tèxtil croata.
Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat
Nehemiah Grew
Biologia
Medicina
Metge i naturalista anglès.
Fou, juntament amb Malpighi, un dels creadors de l’anatomia vegetal i precursor de la histologia introduí el mot teixit per a referir-se a l’agrupació més o menys homogènia de cèllules o fibres Després d’exercir la medicina a la seva ciutat natal, anà a Londres i ingressà a la Royal Society, de la qual fou secretari
Fèlix Batlló i Barrera
Industrial.
Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
Michel Deguy
Literatura francesa
Poeta francès.
La seva obra, exigent i hermètica, amb influència de Saint-John Perse, és sovint un teixit de cites que incorpora les veus de la tradició a la seva pròpia De les seves obres destaquen Actes 1966 —espècie d’art poètica—, Le monde de Thomas Mann 1962 i els volums poètics Les meurtrières 1959, Fragments du cadastre 1960, Poèmes de la presqu’île 1961, Biefs 1963, Oui-dire 1966, Tombeau de Du Bellay 1973, Jumelages 1978, Donnant donnant 1981 i Livre des gisants 1983
Selma Lagerlöf

Selma Lagerlöf
© Fototeca.cat
Literatura sueca
Escriptora sueca.
La seva obra, d’inspiració romàntica, es nodreix d’un pòsit de tradició, llegendari i popular, teixit de realisme i fantasia i impregnat d’una ferma creença en el poder del bé i d’un deix de moralisme Premi Nobel de literatura del 1909 Es donà a conèixer amb la novella La saga de Gösta Berling 1891 Entre les seves obres hi ha Jerusalem 1901-02, Nils Holgersson underbara resa genom Sverige ‘El viatge fabulós de Nils Holgerssons per Suècia’, 1906-07 i Troll och Männskor ‘Follets i homes’, 1915-21
Camillo Golgi

Camillo Golgi
Biologia
Històleg italià.
Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…