Resultats de la cerca

Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química

Fou professor de física 1820 i director 1830 de l’École Polytechnique Centrà les seves primeres investigacions en el camp de la química descobriment del clorur de nitrogen 1811 i de l’àcid hipofosfòric, i anàlisi de la composició química de l’aigua 1820 en collaboració amb Berzelius Els treballs més importants de Dulong en el camp de la física foren elaborats, pràcticament en llur totalitat, en collaboració amb Petit, professor de física a l’École Polytechnique Investigà bàsicament sobre la teoria de la calor dilatació i mesurament de temperatures 1816, transferència de la calor…

Membre de la National Academy of Sciences, influí molt en l’ensenyament de la química als EUA Estudià també la dissociació de diversos gasos a temperatures elevades

Estudià les dissociacions a altes temperatures de diverses substàncies i les propietats del silici i del bor obtingué alumini 1857 Analitzà substàncies orgàniques, com ara resina, creosota i toluè

Féu investigacions importants sobre l’aïllament per a conductors d’alta tensió i sobre la resistència dels metalls a altes temperatures Inventà un nou tipus de generador elèctric i de transformador

Es destacà en el camp de la física de baixes temperatures criogènia i féu estudis de la superconductivitat i sobre el magnetisme El 1947 assolí la temperatura de 0,002 K mitjançant la desimantació de sals paramagnètiques

Especialitzat en l’obtenció de baixes temperatures, l’any 1883 aconseguí la liqüefacció de petites quantitats dels anomenats gasos permanents , com l’oxigen i el nitrogen, treballant al seu laboratori de Cracòvia juntament amb el seu compatriota Wróblewski

Professor a les universitats de Chicago i de Copenhaguen, desenvolupà la teoria dels núvols lluminosos interestellars anomenats esferes de Strömgren formats d’hidrogen ionitzat per estels a altes temperatures, i estudià la classificació espectral Dirigí diversos observatoris als EUA

Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull

Treballà com a impressor i litògraf i, experimentant amb el tipus de fosa, descobrí la resistència del grafit de gresol a les temperatures elevades A partir del 1827 es dedicà a la manufactura de mines de plom per a llapis, cuines econòmiques i lubricants