Resultats de la cerca

Fou deixeble de Rembrandt, de qui aprengué la tècnica del clarobscur Detallista, tendí a la nimietat i al refinament tècnic Se'n conserven escenes populars i d’ambient burgès, retrats i autoretrats, als museus d’Amsterdam i París

En la seva obra més important, Neues Kräuterbuch ‘Nou herbari’, 1539, que fa que sigui considerat un dels precusors de la botànica moderna, descriví molt acuradament un gran nombre de plantes, donà indicacions de llurs hàbitats i tendí a agrupar-les segons llurs afinitats naturals

Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh

De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets

Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus

Es destacà com a pianista, i des del 1956 fou catedràtic de composició a Trieste Autor d’obres d’estil postromàntic, tendí a l’impressionisme, i incorporà en la seva obra elements contemporanis Destacà amb les òperes Allamistakeo 1954 i Un intervento notturno 1957 Compongué també cançons i música de cambra i simfònica, de la qual cal esmentar Invenzione-Memorie di Fiemme 1966 i Discorso del vento 1968

Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974

Fou un dels més destacats idealistes britànics d’inspiració hegeliana, sobretot en el camp de la lògica The Essentials of Logic , 1895 La seva orientació, però, fou més aviat ètica, i les seves obres, com Psychology of Moral Life 1897, trobaren una continuació pràctica en la seva collaboració a la London Ethical Society i a la Charity Organization Society Malgrat l’èmfasi posat en el paper de l’individu, tendí a donar al seu absolut un sentit místic, transcendent, de fusió indistinta del real, que no és pròpiament hegelià

Rebé les influències de l’expressionisme i del cubisme 1953-55 A París estudià les obres de JFautrier, JDubuffet i Wols i creà una sèrie de collages Treballà el suport de la pintura en fusta, buidat i cremat, les fissures del qual omplia de pintura, procediment pel qual obtenia una obra vigorosa i barroca A partir del 1960, la seva obra de talla i pintura tendí cap a una harmonia de formes dinàmiques i informalistes Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes 1993 i Premio AECA/ARCO 1998