Resultats de la cerca

Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis Vengué al comte el castell de Grevalosa Bages, que tenia per herència paterna i per compra 1063, i el castell de Pontons Alt Penedès, que tenia també per herència paterna 1067 Es casà amb Guila

D’ascendència materna espanyola, residí a Mallorca vint-i-nou anys Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica Donà una visió de Mallorca molt personal Exposà a Palma, Madrid, Nova York, etc Era colleccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya la collecció de gravats que tenia d’aquest és avui al Museo del Prado

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians

Estudià cant a Würzburg i debutà el 1882 a Magdeburg, quan només tenia catorze anys Després, la seva carrera inicià una progressió ascendent que la portà a Bayreuth, on actuà les temporades del 1901 al 1910, i més tard a Londres i Dresden Interpretà diversos personatges wagnerians, reeixint especialment en els de Brunilde i Kundry Les cròniques de l’època descriuen la seva veu com a potent i majestuosa El 1905 estrenà Salome , en el paper de protagonista Durant els assaigs de l’obra, Wittich i R Strauss tingueren fortes discrepàncies perquè la soprano opinava que no tenia…

El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons…

Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323…

L’any 1944 es traslladà a Nova York i començà a actuar en diversos cabarets, amb la qual cosa començà a ser conegut A partir del 1950, actuant sempre al capdavant d’un trio, assolí la celebritat mundial Malgrat que fou autodidacta i que desconeixia la teoria musical, tenia una gran capacitat per absorbir la música que es produïa al seu voltant així, prenia el que l’interessava d’estils com el stride , el swing o el bop i hi afegia alguns elements propis Considerat un dels pianistes més importants de la història del jazz , tenia una manera de tocar molt completa en…

Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a…

Posseïa una cultura clàssica poc comuna i tenia un coneixement aprofundit de Virgili i també, en certa mesura, d’Ovidi, Estaci i Lucà

Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona 1770 El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia publicada el 1798