Resultats de la cerca

Començà tocant a la banda de Lionel Hampton 1945-47 Posteriorment s’incorporà a diverses bandes i, al final dels anys cinquanta, acompanyà Thelonious Monk, amb qui gravà Thelonious in Action , i treballà amb els Jazz Messengers d’Art Blakey Formà un quintet amb dos saxos tenors amb Eddie "Lockjaw" Davis Des del 1963 visqué a França, on tocà amb els millors músics i orquestres realitzà gires anuals pels EUA Fou un dels millors saxofonistes tenors del hardbop , de fraseig ràpid i de so càlid i incisiu Entre els seus discos, cal destacar Blowin’ Sessions 1957, Call it…

Debutà el 1914 amb La Gioconda Aviat fou un dels primers tenors mundials Es presentà a Barcelona el 1917 El 1946 actuà a València amb Manon , de Massenet Enregistrà òperes completes, àries i cançons napolitanes i escriví unes memòries Confidenze, 1942

Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905

El seu nom real era Dario Corelli Format a Milà, debutà el 1951 al festival de Spoleto, en Carmen La calidesa i brillantor de la seva veu el convertiren en un dels tenors principals del seu temps Cantà regularment a la Scala de Milà del 1954 al 1970 i sovint al Metropolitan de Nova York A Barcelona es presentà el 1961 Es retirà pràcticament el 1975 Enregistrà òperes completes i diversos recitals d’àries

Estudià a Friburg, on debutà el 1951, i on el 1954 interpretà amb gran èxit el paper de Tamino a La flauta màgica Estrenà Oedipus der Tyrann 1959, de COrff Entre les seves interpretacions posteriors cal esmentar l’actuació en el paper de Henry en Die schweigsame Frau , ‘La dona silenciosa’ de RStrauss, i l’enregistrament del cicle de cançons Das Lied von der Erde , ‘El cant de la terra de GMahler Mort prematurament, és considerat un dels millors tenors dels darrers quaranta anys

Fou un nen prodigi als sis anys ja actuava en espectacles Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton

Estudià a Roma L’any 1919 debutà a Viterbo amb I Puritani , de Bellini La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials El 1922 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i al Liceu de Barcelona amb Rigoletto , de Verdi Des d’aleshores actuà per tot el món i enregistrà discs El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins el 1945 hi cantà encara sorprenentment el 1972 Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat Escriví Voci…

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes tenors…

Es crià a Houston, des d’on treballà amb bandes itinerants fins el 1942, any en què actuà a l’orquestra de Lionel Hampton i enregistrà Flying Home Posteriorment treballà amb Cab Calloway, i fou seleccionat com a solista per a les gires de Jazz at the Philharmonic, activitat que combinà amb el lideratge de grups propis durant els anys cinquanta A les dècades següents fou una figura molt popular als festivals de tot el món, especialment a Europa, amb grups propis, com a solista amb Lionel Hampton o formant part dels Texas Tenors Al final dels anys vuitanta formà una big band , que…

Es formà al Conservatori Nacional de Lima i a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1996 debutà oficialment interpretant l’òpera Matilde di Shabran , de Rossini, al festival Rossini de Pesaro El públic i la crítica coincidiren a afirmar que Flórez era ja un dels grans tenors rossinians actuals Des d’aleshores la seva carrera ha estat espectacular com a gran intèrpret del repertori de bel canto , encara que també ha participat en muntatges d’òperes de GVerdi Falstaff amb gran èxit El 2000 rebé el premi de la Crítica italiana, el premi Abbiati al millor cantant de l’any, i ha estat…