Resultats de la cerca

Participà en la guerra de la independència dels EUA del 1778 al 1781 Derrotà els nord-americans a Long Island 1776 i prengué Charleston 1780 Després fou governador de Gibraltar

Es formà a l’Académie Julien 1884-87, a París, on tornà el 1898, i residí posteriorment a Venècia De retorn als EUA, visqué a Boston i a Nova York i participà en l’exposició The Eight El seu estil rebé la influència de l’impressionisme, i treballà directament els colors purs damunt la tela mitjançant l’espàtula Central Park 1901, Whitney Museum, Nova York

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi

Efectuà expedicions científiques a Lapònia, la península de Tajmyr, Terranova i Islàndia Escriví Reise in äussersten Norden und Osten Sibiriens ‘Viatge per l’extrem nord i la Sibèria oriental’, 1848-75

Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona 1987 —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol 1988 i Terranova 1990

Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana

El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit

Junt amb Arthur Whitten Brown, el 14 de juny de 1919 s’envolà a Terranova amb un biplà Vimy-Vickers, i travessà per primer cop l’Atlàntic nord sense escales Arribà a Irlanda 16 h 27 min més tard, després de recórrer 3032 km a una velocitat mitjana de 195 km/h Ennoblit, rebé el tractament de Sir S'estimbà amb el seu aparell

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi Pere V, mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell Serví Ferran II en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya 1478-79 Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706