Resultats de la cerca

El 1837 començà a publicar, amb el pseudònimm de Thomas Ingoldsby , a la Bentley's Miscellany , una sèrie de poemes còmics i satírics, on recollia i parodiava llegendes, supersticions i costums de la vida camperola i dels grans terratinents, aplegats a The Ingoldsby Legends 1840-47

La seva obra palesa la influència de VGBelinskij, dels socialistes utòpics francesos i de MV Petraševskij Cal destacar Gubernskie očerki ‘Articles de províncies’, 1856, descripció de l’antiga Rússia agrícola, i Gospoda Golovl’ovy ‘Els senyors Golovliovi’, 1875, on satiritza les contradiccions de l’època postreformista i desemmascara la classe dels terratinents i la dels nous capitalistes

L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat

Participà en el cop d’estat que instaurà Caterina II 1762 i en fou recompensat amb el títol comtal Ofegà l’aixecament dels cosacs i participà en la guerra russoturca És conegut per la remunta de cavalls de la raça que porta el seu nom El seu germà Grigorij Grigorjevič Orlov 1734-83, que també participà en el cop d’estat, fou favorit de la tsarina i esdevingué un dels terratinents més grans de Rússia

Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals

Comte de Caprivi Fou cap de la marina alemanya 1883-88 i el 1890 substituí Bismarck com a canceller de l’Imperi En política exterior renovà 1891 la Triple Aliança i es distancià de Rússia Cedí Zanzíbar a la Gran Bretanya a canvi de Heligoland 1890 i obtingué la possessió de l’anomenada llenca de Caprivi Per tal d’estimular el comerç rebaixà els aranzels, fet que provocà una forta oposició dels terratinents Augmentà els efectius de l’exèrcit alemany 1893 En desacord amb la política absolutista preconitzada per Guillem II, es retirà el 1894

D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí 1870 i 1871 la junta provincial del partit En crear-se la Diputació General de Catalunya 1874, en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President — i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida

Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona ,…

Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran…

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…