Resultats de la cerca

Cec de naixement, es formà amb el seu pare, fundador del grup Montoliu Jazz ~1930, i amb Damià Cots Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Don Byas quan aquest residí a Barcelona 1945-47 Formà part del grup barceloní Latin Quartet, i el 1958 actuà en el Festival Internacional de Jazz de Canes Des d’aleshores es dedicà exclusivament al jazz , del qual fou l’intèrpret més destacat dels Països Catalans El 1965 formà un trio amb Eric Peter i Billy Brooks Assolí categoria mundial sobretot a partir dels anys setanta, que desenvolupà una gran activitat internacional,…

Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…

Competí pel Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i el Club Nàutic Cambrils Fou campió de Catalunya de la classe vaurien 2000 Participà en el Mundial de J80 2009 Fou director esportiu del RCNT 2001-04, del Club Nàutic Salou 2004-05 i del Club Nàutic Cambrils 2005-12 El 2013 passà a coordinar les concentracions zonals de la classe optimist de la Federació Catalana de Vela També ha exercit d’entrenador al Club Nàutic Creixell, el Club Marítim Torredembarra i el Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs També és jutge estatal

Inicià el seu treball al final de la dècada dels vuitanta en l’àmbit de l’escultura i dels plantejaments espacials, fent del silenci un dels temes dominants en la seva obra Utilitza indistintament diferents llenguatges, com l’escultura, l’objecte, la fotografia, i construeix un discurs existencialista entorn de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte en relació amb el món exterior La contenció narrativa i la depuració formal, un procés de reduccionisme envers l’essencial, esdevenen el vehicle per a elaborar una proposta plàstica com a alternativa de comunicació, en contraposició a la…

Fou president de l’associació d’escriptors francesos 1965-69 Entre les seves obres es destaquen Au bout du monde 1949, Un royaume sous la mer 1957, premi de l’Académie Française, Solitudes 1973, Le voilier qui perdit la tête 1980, Ce sont voiliers que vent emporte 1984, etc

El 1935 debutà com a cantant de cabaret i quatre anys després inicià una brillant carrera teatral Del 1941 al 1975 interpretà en el cinema papers ben diversos Alguns films en què ha sobresortit són Les diabòliques 1954, de HGClouzot, La tête contre les murs 1959 de GFranju i L’armée des ombres 1969 de JPMelville, entre altres

Influït pel rock and roll nord-americà, i especialment per Elvis Presley, l’any 1961 aconseguí un gran èxit amb la seva versió de Let's Twist Again de Chubby Checker Obtingué una gran fama a França cantant en aquest gènere en francès, tant originals com versions, a la qual contribuïren l’espectacularitat de les seves actuacions i la seva capacitat d’adaptar-se als diferents estils, tant de rock-and-roll com altres, entre els quals cal citar la chanson Contribuí també al seu renom una biografia especiament agitada, sobretot per la seva unió amb la cantant Sylvie Vartan 1964-80 Tot i el seu…

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Descriví amb un humor escèptic la societat i els sentiments contemporanis Escriví, entre d’altres, les novelles La table aux crevés 1929 i La jument verte 1933 La seva sàtira es convertí en gràcia ingènua amb el recull per a infants Contes du chat perché 1934 Entre les seves comèdies cal destacar La tête des autres dues versions, 1952 i 1959 També féu guions per al cinema

Membre de les big bands de Billy Eckstine i Dizzy Gillespie 1945, el 1948 substituí Miles Davis en el quintet de Charlie Parker Fou un dels fundadors dels Jazz Messengers 1954, i poc després liderà The Jazz Prophets En 1956-58 estigué al quintet de Max Roach i més tard formà un grup amb Joe Henderson Actuà força per Europa amb seccions rítmiques que inclogueren, per exemple, Tete Montoliu