Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Tiberi Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació pels comicis…
Maurici
Història
Emperador d’Orient (582-602).
Combaté els perses a Constantina 581, i gràcies a la seva victòria, Tiberi II l’escollí com a gendre i successor Reorganitzà l’administració de l’Imperi i creà els exarcats d’Àfrica i d’Itàlia preludi de la gran reforma dels temes durant el segle VII Protegí les fronteres de Bizanci contra els perses 583-91 i els moros que s’havien insurgit a l’Àfrica 587 També defensà Itàlia contra els longobards, i aturà els àvars i els eslaus a la frontera dels Balcans Malgrat això, no pogué vèncer el descontentament de l’exèrcit, que nomenà emperador el centurió Focas Fou assassinat,…
Claudi Neró Tiberi
Història
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la influència de l’…
Tiberi Claudi Cèsar Britànic
Història
La segona muller de l’emperador, Agripina , el feu desheretar a favor d’un fill del seu primer matrimoni, Luci Domici Ahenobarb, que esdevingué l’emperador Neró Una vegada al tron, aquest el feu emmetzinar per tal d’assegurar-se la possessió de l’imperi
Claudi I
Història
Emperador romà (41-54 dC).
Fill de Drus i germà de Germànic , a la mort de Calígula no restava dins la família Júlia cap successor Els pretorians escolliren Claudi, membre de la família Clàudia i germà de Germànic , que sempre s’havia mantingut al marge de la política Home ja madur i dedicat de ple a la història, demostrà una plena capacitat en el govern Intentà tornar al programa d’August fugint de la monarquia absoluta i assegurant-se la confiança del senat i de l’exèrcit Restaurà la censura, no operant durant mig segle, i prengué, els primers anys de govern, mesures repressives contra les doctrines orientals Cercà…
Juli Cèsar Germànic
Història
Militar
General romà.
Fill de Drus i nebot de l’emperador Tiberi , que l’adoptà 4 dC, fou cònsol 12 dC i dues vegades imperator Excellent general i molt popular a Roma, dugué a terme victorioses campanyes al Rin i vencé Armini L’any 17 obtingué un triomf a Roma, i després fou tramès per l’emperador a l’Orient, a pacificar la Síria, el governador de la qual, Calpurni Pisó, sembla que l’enverinà per ordre de Tiberi Casat amb Agripina la Gran , fou pare de Calígula i germà de l’emperador Claudi