Resultats de la cerca

Entre les seves obres cal assenyalar diverses escultures, a la seu de Gènova, així com tombes Pietro da Noceto, ~1472 i el templet del Volto Santo, a la seu de Lucca

Publicà Götter, Gräber und Gelehrte ‘Déus, tombes i savis’, 1949, subtitulada ‘La novella de la història’, pel fet d’ésser una visió novellística de les recerques arqueològiques dels darrers dos-cents anys Posteriorment s’interessà pel món hitita, i publicà Enge Schlucht und schwarzer Berg ‘L’estret congost i la muntanya negra’, 1955

Deixeble de MColombe, collaborà amb ell en la realització de la tomba de Francesc II, a la catedral de Nantes, i en altres tombes de l’església de Brou, no conservades La seva obra mestra és la tomba de Louis de Poncher i Roberte Légendre 1521-23, Musée du Louvre, d’evidents influències italianes

Treballà a Amsterdam amb Pieter de Keyser, i a Londres amb Inigo Jones, amb el qual collaborà en la construcció de Whitehall Féu també nombrosos monuments de caràcter funerari, entre els quals destaquen el del poeta John Donne catedral de Saint Paul, Londres i les tombes de Tanfield Burford i de Francis Verel Westminster

El 1900 començà les excavacions a l’illa de Creta, especialment a Cnossos Donà el nom de minoica a la civilització cretenca i n'estudià l’escriptura Entre les seves obres principals cal esmentar Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script ‘Pictografies cretenques i escriptura prefenícia’, 1895 i The Prehistoric Tombs of Cnossos ‘Les tombes prehistòriques de Cnossos’, 1921-30

A més del seu treball com a decorador d’interiors ajuntament d’Amsterdam, s’especialitzà primordialment en la producció de tombes, executades amb una severitat realista exempta de tota simbologia religiosa Destaquen les de Johannis Polyander, a Leiden 1663, la de l’almirall Ruyter, a Amsterdam 1677-81, i la de l’almirall Tromp, a Delft

Deixeble de BBrecht, la seva obra dóna una visió amable de la vida quotidiana dins un sistema socialista De les seves obres destaquen la comèdia Katzgraben ‘Tombes de gats’, 1953 i les novelles Tinko 1954, Ole Bienkopp 1963, Der Wundertäter ‘El taumaturg’, 1973 i Grüner Juni ‘Juny verd’, 1985 En 1959-83 exercí diversos càrrecs a la Unió d’Escriptors de la RDA

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Fou deixeble de NGuillain A Roma 1610-28 treballà a la villa del cardenal Aldobrandini Havent tornat a París, es convertí en un dels escultors més importants de la cort de Lluís XIII Obra seva són les Cariàtides del pavelló del Rellotge , del Louvre, part de la decoració del palau de Maisons i les tombes del cardenal Bérulle Musée du Louvre i Henri de Bourbon, príncep de Condé Chantilly

Des del 1546 treballà per a l’emperador Carles V esculpí en bronze les estàtues de Carles V abatent el furor i L’emperadriu Isabel 1564 ambdues al Museo del Prado, Madrid Collaborà, amb el seu fill Pompeo Leoni 1533 — Madrid 1608, també escultor, en les figures de bronze del retaule major d’El Escorial començat el 1579 Pompeo féu també els grups de les tombes de Carles I i Felip II a El Escorial ~1590-98