Resultats de la cerca

Fill d’un empresari napolità establert el 1753 a Londres, el 1756 debutà al Covent Garden amb l’òpera La commediante fatta cantatrice Posteriorment treballà a l’Smock Alley Theater de Dublín, d’on hagué de tornar a Londres, acusat de plagi Entre el 1763 i el 1783 estigué vinculat al King’s Theater i, altra vegada a Dublín, tornà a compondre per a l’Smock Alley Theater i, des del 1787, per al Crow Street Theater de la mateixa ciutat Se sap que el 1792 organitzà cicles de concerts inspirats en el Concert Spirituel parisenc Escriví unes trenta òperes, entre les quals destaquen Phyllis at Court…

Contemporani de Vivaldi, es troba en la mateixa línia d’evolució instrumental que aquest Escriví moltes obres una cinquantena d’òperes de les quals no ens n'ha arribat cap de sencera, sonates, balletti, concerts, simfonies en les quals, Sinfonie e quattro , introdueix el minuet, amb trio, entre el moviment lent i el final Bach apreciava la seva música i fins n'agafà alguns temes per a fugues Aviat, però, la seva obra fou oblidada, fins que al s XX ha tornat a ésser objecte d’un interès creixent, especialment els seus Concerti grossi i el popular Adagio , que de fet és una obra creada pel…

Era fill del també compositor Giuseppe Giordani Recorregué Itàlia, Holanda i Anglaterra Autor d’òperes, com Perseverance 1788, és molt coneguda la seva ària Caro mio ben , atribuïda també al seu pare

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843

La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat La pietra lunare 1939, La spada 1942, Cancroregina 1950, La raganella d’oro 1952, Racconti impossibili 1966, A caso 1975, etc

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786

Professor de teologia el 1536 fou cridat a formar part de la comissió de reforma autora del document Consilium de emendanda Ecclesia 1538 contribuí a l’aprovació dels estatuts de la Companyia de Jesús per Pau III 1540 nomenat cardenal el 1542, fou membre del consell romà per al concili de Trento en la seva primera etapa

Vida Estudià amb Lucio Barbieri i Giuseppe Guami El 1589 ingressà a la congregació benedictina dels olivetans, al monestir de Monte Oliveto, prop de Siena Els anys següents recorregué diversos monestirs de l’orde El 1609 s’establí a San Michele in Bosco, prop de Bolonya, on visqué la resta de la seva vida El 1615 fundà a Bolonya l’Accademia dei Floridi, cercle en el qual era conegut com "Il dissonante" Tan important com la seva obra compositiva foren els seus escrits sobre música, en els quals tractà de molts aspectes transcendentals per a entendre els canvis que es produïren en la música…

Dominic 1852, ensenyà filosofia i teologia al collegi de la Minerva, a Roma, i fou creat cardenal 1879 Representant del neotomisme, dirigí l’edició anomenada lleonina de les obres de Tomàs d’Aquino Entre altres obres, publicà Summa philosophica ad usum scholarum 1876, Della luce intellettuale e dell’ontologismo 1874 i Propedeutica in sacram theologiam 1890