Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Sven Fagerberg
Literatura sueca
Escriptor suec.
Enginyer de professió, el 1950 publicà l’assaig Finnegan och det öde landet ‘Finnegan i la terra erma’, amb el qual inicià la seva activitat literària Influït per Joyce , Eliot i Jung , la seva obra palesa una preocupació per temes metafísics, encara que posteriorment se centrà en una crítica de la societat tecnològica Entre les seves obres cal esmentar Kostymbalen ‘Ball de disfresses’, 1961, Det vitmalade hjärtat ‘El cor emblanquinat’, 1966 i Kassandra 1976 L’any 1980 rebé el premi Dobloug, un dels més prestigiosos de la literatura escandinava
Narcís Collell
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia
Orazio Borgianni
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Seguidor de Caravaggio i influït per El Greco, exercí al seu torn influència sobre la pintura castellana del s XVII Luis Tristán, Juan Andrés Ricci, etc
ibn Baškuwāl
Història
Literatura
Erudit i escriptor andalusí.
Continuà la Ta'rīḫ ‘ulamā Al-Andalus d’ibn al-Faraḍī, amb 1 400 biografies de literats andalusins, en al- Ṣila , completada, al seu torn, per la Takmila d’ibn al-Abbār
Jacques de Vaucanson
Mecànic i inventor francès.
Estudià anatomia, música i mecànica El 1737 inventà un autòmat que tocava la flauta, i després construí altres ginys semblants Ideà una bomba d’aigua, el primer torn automàtic, un teler també automàtic i diverses màquines per a la mecanització de les peces que necessitava
Maria Agata Szymanowska
Música
Pianista i compositora polonesa (de soltera, Maria Agata Wołowska).
Deixebla de FLessel, es destacà com a concertista 1820 i actuà per tot Europa Goethe n'estigué enamorat i li dedicà versos Com a compositora, influïda per JField, escriví originals nocturns i altres obres per a piano que influïren, a llur torn, en Chopin
Antoni Regàs-Borrell i Berenguer
Inventor.
Estudià a Barcelona El 1722 s’establí a Saragossa, on, protegit per la Sociedad Aragonesa de Amigos del País, féu recerques per millorar la indústria sedera i que repercutiren en l’auge de la del País Valencià, com un nou model de torn per a filar i un procediment per a filar la seda amb aigua freda Publicà diversos opuscles tècnics El 1806 l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el féu soci numerari
Frederic Gisbert i Vicente

Frederic Gisbert i Vicente
© Família Gisbert
Ceramista.
Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982
Maria Bofill i Fransí
Arts decoratives
Ceramista.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona, a Anglaterra Sunderland College of Arts i Hammersmith School i també al Japó Kyoto Professora de l’Escola Massana 1965-2002 i, eventualment, a la Universitat de Veracruz, Mèxic 1976-77, a Nova York 1979 i a Bechyne, Bohèmia 1980, inicialment collaborà amb Jordi Aguadé Exposà per primera vegada el 1968 En són característiques les seves peces al torn, de formes molt depurades i amb empremta japonesa, bé que també feu obres de caràcter escultòric, fruit de la lliure inspiració
Josep Comas i Masferrer
Política
Polític liberal.
Industrial Fou el dirigent del partit liberal al Principat, d’acord amb el grup financer d’Evarist Arnús Dins el caciquisme, representà els interessos liberals davant el grup conservador de Josep Maria Planas i Casals, abans que el catalanisme polític posés terme al torn de partits, a partir del 1901 Fou regidor per Barcelona, president de la diputació, diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat i Barcelona entre el 1891 i el 1898, senador per Barcelona 1899 i 1902 i senador vitalici des del 1905
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina