Resultats de la cerca

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera…

De temperament inquiet i agosarat, fou un renovador de la tècnica cinematogràfica Els seus films reflecteixen sovint el món de l’alta burgesia i de la mitjana De la seva filmografia cal esmentar Graciela 1956, La casa del ángel 1957, Fin de fiesta 1960, La mano en la trampa 1961, Piel de verano 1961, La terraza 1963, El ojo de la cerradura 1964, Martín Fierro 1968, El santo i la espada 1969 i Boquitas pintadas 1974

El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924

Teoritzador de l’ultraisme, publicà el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Fundà, amb Giménez Caballero, La Gaceta Literaria 1927 En poesia publicà un recull, Hélices 1923 És autor de nombrosos treballs, entre els quals Literaturas europeas de vanguardia 1925, Vida y arte de Picasso 1936, Las metamorfosis de Proteo 1956, Minorías y masas en la cultura y el arte contemporáneos 1963, etc

Fou cantor de la capella musical de la Corona d’Aragó durant disset anys Després es retirà a Sevilla, on arribà a gaudir d’un benefici a la catedral i durant algun temps se’n feu càrrec de l’escolania Sconservat algunes obres seves, les més notables de les quals són els motets per a les celebracions fúnebres, Libera me i Ne recorderis , de gran expressivitat També se’n coneixen algunes composicions profanes recollides en el Cancionero Musical de Palacio i el Cancionero de la Colombina És molt conegut com a autor d’una dansa instrumental a tres veus inclosa en el Cancionero Musical de Palacio…

Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las virtudes y…

Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions bèlliques posteriors…

Fou organista de la seu de València del 1645 al 1665 El succeí Joan Cabanilles, i impulsà l’escola musical valenciana Després actuà a Saragossa i a Madrid És autor de misses, tonos, tonadillas i goigs

Les seves poesies foren publicades per Quevedo 1631, i es distingeixen per la seva melangia i delicadesa i per la predilecció pel tema de la nit Són notables les cançons i les vuit èglogues que reuní sota el títol de La bucólica del Tajo

Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols